Porta a Saint Come d'Olt (Aveyron)
Porta d'entrada al laberint,
desgastada pel temps
encara oberta i temptadora.
Més enllà de la fita
que assenyala camins
busco les passes per caminar-los.
Quin senyal pot ser millor
que el que ens construim amb les mans?
No vull trobar-me amb cendres als dits
ni cap intempèrie que ens faci mal.
Abillem-nos,
construim,
aprenguem,
pas a pas...
que encara és temps de fer-nos lliures.
Suposo que la llibertat implica passar pel laberint...
ResponEliminaDoncs segurament que sí..
EliminaUn 10. Com el número del portal.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! No sé si mereixo aquesta nota, el portal, sí!
EliminaEl 10 hi escau. Magnífic.
ResponEliminaAbillem-nos, doncs, amb el millor vestit,
i construïm més portes.
Moltes gràcies, Jordi! Abillem-nos, sense hac! Ara vaig a corregir-ho!
EliminaNo podem parar de construir...
Aquesta porta coquetona requereix un peu petit i que no faci soroll, perquè els fantasmets que són dins no s'espantin.
ResponEliminaPoc a poc... i si aconseguim entrar, els fantasmets potser estaran contents, al final.
EliminaAquí passes de la claror, a la foscor més pregona...Sort de la barana per agafar-te( m'encanta).
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Una barana sempre fa bon servei...
EliminaBon vespre, M Roser!
És massa bonica i acollidora ,aquesta porta, per ser l'entrada a un laberint. Els laberints m'aterren, des que vaig patir un atac de pànic enmig del d'Horta i no en sabia sortir... De fet a la vida tampoc sóc d'arriscar-me gaire, i prou que ho diuen que qui no s'arrisca no pisca...
ResponEliminaPerò sí, Carme, encara és temps de fer-nos lliures! Individualment i col·lectiva!
Tens raó, però això ja passa, hi ha portes molt engrescadores i quan hi ets ficat les coses es compliquen. M'agrada aquesta puntuslització del finsl. Individualment i col·lectiva! Sí senyora! Molt ben llegit!
Elimina