Escala de cargol de la Masia Freixa de Terrassa
1.- Objectius ben alts, per poder mirar lluny.
2.- Decisió de pujar-hi.
3.- Mirar que no se'ns empassi el forat d'escala
4.- I caminar el bell camí.
Noves aportacions:
5.- Amb ganes de debò! (Helena B.)
6.- Amb el cap ben alt! (Xavier P.)
7.- I mirant de no marejar-nos (XeXu)
8.- I escoltant-nos (Jordi D.)
9.- Com si fossin les escales del cel (M Roser A.)
Amb ganes de debò.
ResponEliminaM'encanta, afegeixo les aportacions vostres a sota!
Elimina5 - Amb el cap ben alt.
ResponEliminaPer seguir l'ordre, et canviaré la numeració, et fa res que sigui el punt 6?
EliminaI mirant de no marejar-nos!
ResponEliminaT'afegeixo a la llista sense la modificació que m'ha vingut al cap quan t'he llegit: I mirant de no marejar-nos méa del que ja estem... he, he, he...
Elimina(em fa por fer-ho malbé, no dic res: us escolto)
ResponEliminaNo ho fas malbé de cap manera, i no m'he pogut estar d'afegir-te a la llista. Escoltar és molt important, Jordi!
EliminaHi pujarem com si fossin les escales del cel!
ResponEliminaPetonets.
Una frase més, un esglaó més per anar pujant. Gràcies M Roser.
ResponElimina