Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Molt ben trobat aquest text...No em faria res parar de núvol en núvol, si el destí final fos la terra dels somnis!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme, camí d'aquest destí màgic.
Gràcies M Roser! Sempre necessitem algun núvol per volar.
EliminaSi el camí és tan atractiu, l'arribada serà bellíssima.
ResponEliminaA veure... esperant l'arribada.
EliminaAneu amb compte, que com deia en Marc Parrot, dels núvols no es baixa, dels núvols es cau!
ResponEliminaQui més qui menys, tots n'hem caigut algun cop... però mai no trobem cap raó prou potent per deixar de pujar-hi.
EliminaEntre parada i parada el mar als peus ... i l'olor de peix fresc.
ResponElimina(Bé, això no és gaire poètic però suposo que és el port.)
Bona tarda Carme.
Efectivament, Pere, és el Port de Barcelona, i entre parada i parada tenim el mar als peus. Això de l'olor de peix ja no ho tinc tan clar, al menys jo no la vaig sentir. Bon cap de setmana, Pere!
Elimina