L'esperança
S'alça ferma i vella, l'esperança,
sense esbalçar-se.
Amb la remor d'onades
i el perfum de ginesta.
És manté malgrat la guerra,
sense esbalçar-se.
Amb la il·lusió del futur més net
i de la claror i la transparència de l'aire.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Comencem una legisatura empresonats, tots.
ResponEliminaI mentre no perdem l'esperança per continuar, estem encara empresonats.
I el desempresonador que ens desempresoni, bon desempresonador serà.
L'esperança és l'ultim que es perd...Encara que tinguem els peus ran de la balsera, esperem trobar unes ales protectores que ens ajudin a volar en llibertat!
ResponEliminaBon vespre d'una nova legislatura, que esperem ens sigui ben propícia...
Intentarem no defallir, M Roser
EliminaHem de mantenir l'esperança que ens en sortirem i alhora hem de saber adaptar-nos a les circumstàncies de cada moment per, justament, mantenir forta la possibilitat de sortir-nos-en. No sóc gaire de proverbis xinesos però no està malament recordar aquell que explica que el jonc és capaç de resistir la pitjor tempesta perquè té la capacitat de doblegar-se momentàniament per, després, tornar-se a alçar .
ResponEliminaQuan no és té ni es vol tenir la força bruta, aquesta estratègia del jonc és quasi obligatòria. Sempre ens tornem a alçar, segur!
EliminaDarrerament la vida no ens somriu gaire. Amb innocents a la presó, i culpables al carrer.
ResponEliminaAmb l'esperança per senyera. Som innocents però no mesells.
No ens somriu gaire i nosaltres intentem seguir somrient, molta injustícia, però resistirem dempeus.
EliminaM'agrada el que diu el Xavier, a banda del que dius tu.
ResponEliminaA mi també m'agrada el que diu en Xavier.
Elimina