L'esperança



S'alça ferma i vella, l'esperança,
sense esbalçar-se.

Amb la remor d'onades
i el perfum de ginesta.

És manté malgrat la guerra,
sense esbalçar-se.

Amb la il·lusió del futur més net
i de la claror i la transparència de l'aire.




Comentaris

  1. Comencem una legisatura empresonats, tots.
    I mentre no perdem l'esperança per continuar, estem encara empresonats.
    I el desempresonador que ens desempresoni, bon desempresonador serà.

    ResponSuprimeix
  2. L'esperança és l'ultim que es perd...Encara que tinguem els peus ran de la balsera, esperem trobar unes ales protectores que ens ajudin a volar en llibertat!
    Bon vespre d'una nova legislatura, que esperem ens sigui ben propícia...

    ResponSuprimeix
  3. Hem de mantenir l'esperança que ens en sortirem i alhora hem de saber adaptar-nos a les circumstàncies de cada moment per, justament, mantenir forta la possibilitat de sortir-nos-en. No sóc gaire de proverbis xinesos però no està malament recordar aquell que explica que el jonc és capaç de resistir la pitjor tempesta perquè té la capacitat de doblegar-se momentàniament per, després, tornar-se a alçar .

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan no és té ni es vol tenir la força bruta, aquesta estratègia del jonc és quasi obligatòria. Sempre ens tornem a alçar, segur!

      Suprimeix
  4. Darrerament la vida no ens somriu gaire. Amb innocents a la presó, i culpables al carrer.
    Amb l'esperança per senyera. Som innocents però no mesells.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No ens somriu gaire i nosaltres intentem seguir somrient, molta injustícia, però resistirem dempeus.

      Suprimeix
  5. M'agrada el que diu el Xavier, a banda del que dius tu.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars