Hivern al Passeig Maristany


La nostàlgia i el despullament de l'hivern
no apaguen la tendresa dels nostres passos.



Comentaris

  1. Hi ha tendreses que són indestructibles als embats del temps (tant al climàtic com al cronològic). La tendresa dels vostres passos, possiblement, en sigui una d'elles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La veritat és que intento no perdre-la mai, la tendresa. És una de les millors coses de la vida. Gràcies, Montse!

      Suprimeix
  2. Cada passa del passeig ens acosta a la primavera. Tot i que a Camprodon pot ser que trigui una mica més a marxar l'hivern.
    La tendresa es pot trobar a totes les estacions.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És bonic l'hivern, encara que a vegades sembli massa fred. I que cada passa ens acosta a la primavera és ben veritat. Que no perdem la tendresa!

      Suprimeix
  3. Passejar a l'hivern és encara més romàntic!

    ResponSuprimeix
  4. Passejada tendra per a la teua col·lecció, ni que siga hivern ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'hivern també ens sedueix amb el seu despullament i la seva essència. Gràcies, novesflors.

      Suprimeix
  5. Si no hi hagués hivern, no hi hauria primavera o estiu. També són bonics els arbres despullats.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt més que cap estació concreta, m'agrada el seu cicle i els seus canvis i la mena de continuitat que s'estableix entre elles.

      Suprimeix
  6. M'encanta aquest passeig ple d'arbres que ens recorden que som a ple hivern...És un paissatge gris, color de nostàlgia i melanconia , m'agradaia passejar per aquests camins solitaris!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb el despullament dels arbres el paisatge es fa transparent i es veuen moltes més coses, que habitualment els arbres amaguen. Transparència i solitud, dues característiques d'aquest passeig a l'hivern.

      Suprimeix
  7. L'hivern és com el present: tan aviat futur con passat. Comença quan tot reneix de nou, és impalpable, gairebé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A l'hivern tot recomença, encara que a vegades no ens en adonem. Molts arbres i plantes borronen i fins i tot floreixen a ple hivern.

      Suprimeix
  8. que curiosa la natura.....es despulla quan nosaltres ens abriguem i es vesteix quan nosaltres en despullem.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Anem al revés, ella i nosaltres, deu ser per equilibrar alguna cosa...

      Suprimeix
  9. les passejades entre camins amb fileres d'arbres....conviden a la intimitat i a la poesia

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tenen alguna cosa de quietud com si guardessin un secret.

      Suprimeix
  10. Precioses fotos! I els tons grisossos genials. Xerren per sí sols de l'estació en que mos trobam. Ah! I dues imatges acompanyades de precioses paraules ;)

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars