Resclosa d'Albanyà
El sol ponent donava calidesa a l'aigua
i un vent suau acompanyava el seu so.
Ja no vull més miralls ni reflexos,
ara em calen només transparències,
per veure amb claredat el fons.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tot i la bellíssima imatge i els teus versos, tens raó: ens calen més que mai transparències per veure amb claredat el fons.
ResponEliminaBona tardor, Carme, i una abraçada!
Bona tardor, Montse! I una abraçada ben forta.
EliminaTransparències i imatges com aquesta, ens calen, que ens encomanen una mica de tranquil·litat.
ResponEliminaIntentem buscar-la on sigui, perquè la tranquil·litat s'ha de mantenir de totes, totes.
Elimina
ResponEliminaAqui neix la Muga i desgraciadament a mida que baixa cap a Castelló d'Empúries va perdent la transparència . Veus el fons quan entra al mar, brut i amb quatre llisses.
Bona tarda Carme.
No hi ha com anar als orígens, Pere. Les transparències són magnífiques! Quina llàstima que no es mantinguin...
EliminaBon diumenge, Pere.
Són boniques les rescloses, l'aigua fa un saltiró i esquitxos d'escuma blanca...Ens cal veure bé el fons, que l'aigua sigui ben transparent si ens hem d'arriscar també nosaltres...
ResponEliminaBona nit, Carme.
El saltiró, l'escuma i el toll de sota... el toll és el que més em crida, a mi...
EliminaBon diumenge, M Roser!
Deuen quedar pocs llocs de Catalunya als que no hagis anat. El teu blog podria ser l'atles més complet del país...
ResponEliminaUn dia, vaig agafar la llista dels 900 i escaig de municipis de Catalunya per veure quants municipis coneixia i quants no. Amb la voluntat de conèixer-los tots un dia o altre. T'he de dir que ho tinc difícil, perquè tot just si en coneixia uns 350, no ho recordo exactament. I l'edat no perdona. Però encara em queden uns quants anys i vaig fent... a mi que no sóc gaire de viatges i com més llargs més mandra em fan, aquest turisme casolà m'agrada molt i el gaudeixo especialment.
EliminaJo hi veig un doll d'aigua inacabable del SÍ
ResponEliminaA veure si aconseguim que ens inundi el sí...
Eliminabellesa i pau -.....gràcies per la foto i els mots
ResponEliminaBuscant la pau...
EliminaL'imatge i els teus versos transmeten una pau que a tots ens cal.
ResponEliminaGràcies per compartir-la.
Una abraçada.
L'hem de mantenir, no hi ha altra sortida...
EliminaAbraçades, Mari!
La llum i l'aigua, quina bona parella.
ResponEliminaSempre fan bona parella, elles dues, però potser són dues dames que fan bona parella amb tothom.
EliminaQui ho diu, que els poemes no han de ser transparents? Poden tenir moltíssima força si no són carregats de metàfores.
ResponEliminaDoncs, sí. També poden tenir força, ben transparents... depèn de qui l'escriu, cadascú té la seva manera.
Elimina