Càstig i El monestir de l'amor secret de Dolors Farrés

Hi ha llibres que no els busques, ni els trobes, sinó que et busquen ells i et venen a trobar.  I amb aquests no cal resistir-se, ells sempre guanyen i fan ben fet, perquè si et busquen és que tenen sempre bones raons.

Primer de tot va ser na Caterina Cortès, que va parlar al seu blog de la Dolors Farrés i d'aquestes dues novel·les i ja em van fer el pes.

I sense que jo fes res, un bon amic em va regalar "El càstig"  que tot i que era la segona en l'ordre que va escriure la Dolors Farrés, com que és una preqüela, és cronològicament la primera de la història. I doncs, era molt millor començar per aquesta.

Després va ser  l'Helena Bonals que en va parlar al seu blog.

En Galzeran de Montsingle és un personatge que  em captiva des que l'autora l'explica d'infant. La seva intel·ligència, la seva manera de llegir, la seva memòria, la seva tossuderia valenta, tot, en aquests nen, em va agradar de seguida. És un protagonista d'aquells que, si es pogués fer, n'encarregaries un parell per tenir-los a prop.

M'ha agradat especialment tot el procés d'acceptació, de reflexió, de comprensió de les seves diferències. Des del principi, quan amb patiment seguia les normes de l'església, dels monjos, fins que acaba per escoltar només la seva pròpia consciència.

Gens entesos, sinó jutjats durament pel tot seu entorn, pateixen. Però podem trobar-hi algunes excepcions ens els seus éssers més propers. La germana bessona de Galzeran, Beàtrix, que li fa costat sempre i en qualsevol circumstància i Anastasi, el pare de Berenguer. Que no necessita escoltar-lo en confessió per donar-li l'absolució i  la seva benedicció:

- Sé que en tota la seva vida no ha fet altra cosa que estimar. Ell, que no ha ultratjat mai ningú, va ser capaç de perdonar-me. No vull que m'expliqui res, no cal, ja té la meva absolució. La dama Constança deixaria de somriure si jo em comportés com Germani.

Aquest pare havia abandonat el petit Berenguer, quan en morir la mare, la dama Constança, va fugir per fer-se frare.

Escoltar la pròpia consciència, escoltar l'amor. Ho fa Galzeran, ho fa Berenguer, ho fa el seu pare i ho fan també Beátrix i  fins i tot la seva mare, que sap el secret des de sempre encara que ningú l'hi ha explicat.

Són dos llibres que m'han arribat profundament. Tots dos. Tenen una intensitat que s'agraeix.