La sagrera



8.- Aquests són uns quants racons del que s'anomenava La Sagrera: Al segle XI i gràcies a les assemblees de pau i treva promogudes per l'Abat Oliba, es concedí protecció i immunitat a aquells que habitessin a 30 passes a la rodona de l'església, afavorint la creació d'una "sagrera" o "espai sagrat" i per tant lliure de violència.

Les cases es posaven molt juntes a l'església i els carrerons, com podeu veure, són molt estrets. Aquesta església i el nom del seu patró dona nom al poble.



Era tan just el camí
que no podia passar-hi.
Fins les heures tan verdes
me  l'estrenyien massa.
Si hi creixessin les flors
molt més m'agradaria.
Però de tan prim com és 
ben despullat lluïa.
Acompanya'm, amor.
Un bes potser hi cabria.




Comentaris

  1. m'agrada molt la explicació, ls fotos del poble i les paraules , m'imagino que el barri de Barcelona amb el mateix nom té un origen similar ...ho cercaré

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs suposo que sí, Elfree, perquè aquest nom es repeteix en diferents llocs en el mateix sentit.

      Elimina
  2. Caram , quin carrers més estrets, gairebé si deu haver de passar de gairell... A les parelletes els deu encantar...
    Jo et vaig escriure el nom del poble, no sé si l'he ensertat o no, digam-ho si us plau!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui sí que he rebut el teu comentari amb el nom del poble encertat! Pel temps del verb que utilitzes sembla com si ja me l'haguessis enviat abans, però jo no havia rebut res fins avui. Aquest que està publicat i després l'altre amb el nim del poble. Sigui com sigui... l'has endevinat!

      Elimina
    2. El dia que vas posar l'església et vaig comentar el conte i vaig posar-hi la solució, però com que els blogs sovint fan coses rares...

      Elimina
  3. Vaig posar Sant Feliu de Pallerols...

    ResponElimina
  4. Un bes, una cosa molt gran en una de molt petita...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars