La creueta del coll
Aquesta va ser la primera passejada de les vacances. Gairebé sempre, la primera, la fem al mateix lloc. M'agrada, perquè el trobo un indret màgic. És així com ho sento. Sento aquesta energia de la terra concentrada en aquest lloc. Potser un dia, que me'n sobrava molta, me la vaig deixar allà, oblidada i ara, quan hi vaig, la recupero. Potser hi és des de sempre, inesgotable, des del centre de la mateixa terra, fins allà, al coll.
Et faig les meves recomanacions i tu, te les creguis o no, em fas cas. T'estires i deixes que pugi l'energia o deixes que t'amari la meva il·lusió d'energia. La realitat és que desprès de la caminada, els nostres somriures s'han eixamplat. |
 |
És bonic tenir un lloc on ens trobem especialment bé perquè la natura ens anima a formar-ne part, mentre ens transmet la seva màgia...M'has recordat el meu pi de Collserola on jo. repenjada al seu tronc i contemplant el paisatge, escrivia els meus poemes.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Doncs sí, és una cosa semblant. La muntanya m'agrada molt, però aquest lloc, humil, accessible i gens espectacular, pero bellíssim, és especial per a mi. Bona tarda M Roser.
EliminaTenir un lloc on peregrinar que saps que et canviarà la cara és una sort. És una mena de ritual aquest, i mentre funcioni, no deixis de fer-lo!
ResponEliminaCada any, XeXu. Ben bé un ritual. És una passejada per començar a tastar la muntanya.
EliminaOn és aquest lloc tan màgic?
ResponEliminaA nosaltres ens agrada tornar a Sort, on estiuejàvem de petits, un cop cada any.
És prop de Camprodon. Com que fa anys que hi estiuegem, ens sembla un bon començament de vacances.
Elimina