Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
És bonic tenir un lloc on ens trobem especialment bé perquè la natura ens anima a formar-ne part, mentre ens transmet la seva màgia...M'has recordat el meu pi de Collserola on jo. repenjada al seu tronc i contemplant el paisatge, escrivia els meus poemes.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Doncs sí, és una cosa semblant. La muntanya m'agrada molt, però aquest lloc, humil, accessible i gens espectacular, pero bellíssim, és especial per a mi. Bona tarda M Roser.
EliminaTenir un lloc on peregrinar que saps que et canviarà la cara és una sort. És una mena de ritual aquest, i mentre funcioni, no deixis de fer-lo!
ResponEliminaCada any, XeXu. Ben bé un ritual. És una passejada per començar a tastar la muntanya.
EliminaOn és aquest lloc tan màgic?
ResponEliminaA nosaltres ens agrada tornar a Sort, on estiuejàvem de petits, un cop cada any.
És prop de Camprodon. Com que fa anys que hi estiuegem, ens sembla un bon començament de vacances.
Elimina