El riu
5.- El riu que la travessa és un afluent del Ter.
Soc riu, soc reflex i mirall
aboca't, mira'm i et veuràs.
T'explicaré com ets i com et veuen.
Sabràs el com i el perquè de cada gest.
Soc riu i em torno arbre: braques i fulles creixen en mi.
Soc riu i em torno casa: finestres i murs ballen amb mi.
Soc riu i només en la fosca soc jo mateix.
Quan ningú no em veu, soc.
Quan ningú no em veu,
aleshores, sé que escolten el meu so.
el riu ...l'aigua .....em ve al cap l'etern retorn ......un riu preciós ple de vida , de verdor i de versos
ResponEliminaÉs un lloc molt bonic, Elfre!
EliminaEl so que deixa anar l'aigua quan corre és música celestial si se sap escoltar.
ResponEliminaI tant que sí... és un so d'un fluir que allibera l'ànima.
EliminaPerquè et puguis emmirallar en les aigues del riu , han de ser molt transparents i aleshores et sembla que veus una fada, he, he...
ResponEliminaEl poble se'm resisteix, que jo no en conec gaires d'aquesta zona.!
Bon vespre.
Doncs aquest riu, ja ho veus com emmiralla de bé!
EliminaBona nit.
Dilluns hi va haver una a única guanyadora, de moment.
ResponEliminaDimarts no n'hi ha hagut cap...
Aquest riu seria la teva poesia. "Quan ningú no rm veu, sóc": perquè l'essencial és invisible als ulls... m'agrada molt!
ResponEliminaL'essencial és imvisible als ulls, sempre. Moltes gràcies un cop més Helena, pels teus comentaris!
Elimina