No és casa meva, la bona sort en aquest cas no serà per a mi... però em vaig estar una bona estona mirant-les. I alguna espurneta de bona sort em devia tocar... Crec que n'hi havia 6 o 7 de petites i la mare que anava i venia portant-los-hi el menjar. Era tot un espectacle de sincronització. La mare no s'aturava ni un segon, i jo per més que mirés i mirés, no vaig entendre com s'ho feien... les petites treien el cap abans que la mare arribés, la devien sentir. I després es tornaven a amagar... Ho volia escriure i se m'ha escapat el post sense lletra i mira, potser també està bé. Ho he acabat escrivint aquí, als comentaris, veus?
Caram, és d'ara aquest niu d'orenetes? Deuen fer dues niuades l'any...Es curiós perquè l'altre dia n'hi havia els fils plens com si ja volguessin marxar, deuen assenyalar el canvi de temps, com el mal de cap que tinc jo, avui. Diuen que les orenetes fan el niu a les cases de la bona gent, perquè hi ha més silenci, això que elles són ben cridaneres o xiscladores!!! Petonets
Vaig veure unes orenetes al Pallars Sobirà. Les cries eren bastant crescudetes i ja estaven fora el niu, sobre un cable esperant que els pares els portessin el menjar a la boca.
És impressionant com ho fan, amb una rapidesa i precisió increïbles, tot i que tenia uns altres observadors (o tan badocs com jo mateixa) que patien perquè creien que a la de més a la dreta no li tocava mai... jo no ho sabria dir del cert, tot passava en mig segon.
Les orenetes són ocells molt mítics, sempre en parlem, però jo rarament en veig cap. No sé mai quan vénen ni quan se'n van... no miro mai prou cap a dalt, ja es veu.
Són escandaloses i embruten, però és un goig veure-les fer el niu a casa. I a més diuen que porta bona sort...
ResponEliminaNo és casa meva, la bona sort en aquest cas no serà per a mi... però em vaig estar una bona estona mirant-les. I alguna espurneta de bona sort em devia tocar... Crec que n'hi havia 6 o 7 de petites i la mare que anava i venia portant-los-hi el menjar. Era tot un espectacle de sincronització. La mare no s'aturava ni un segon, i jo per més que mirés i mirés, no vaig entendre com s'ho feien... les petites treien el cap abans que la mare arribés, la devien sentir. I després es tornaven a amagar...
EliminaHo volia escriure i se m'ha escapat el post sense lletra i mira, potser també està bé. Ho he acabat escrivint aquí, als comentaris, veus?
Caram, és d'ara aquest niu d'orenetes? Deuen fer dues niuades l'any...Es curiós perquè l'altre dia n'hi havia els fils plens com si ja volguessin marxar, deuen assenyalar el canvi de temps, com el mal de cap que tinc jo, avui.
ResponEliminaDiuen que les orenetes fan el niu a les cases de la bona gent, perquè hi ha més silenci, això que elles són ben cridaneres o xiscladores!!!
Petonets
És exactament de la setmana passada, encara n'hi ha de petites pel Ripollès. En vaig veure d'altres, de nius.
EliminaVaig veure unes orenetes al Pallars Sobirà. Les cries eren bastant crescudetes i ja estaven fora el niu, sobre un cable esperant que els pares els portessin el menjar a la boca.
ResponEliminaÉs impressionant com ho fan, amb una rapidesa i precisió increïbles, tot i que tenia uns altres observadors (o tan badocs com jo mateixa) que patien perquè creien que a la de més a la dreta no li tocava mai... jo no ho sabria dir del cert, tot passava en mig segon.
EliminaAviat se n'aniran, amb el fred. Són maques de veure-les volar!
ResponEliminaEn aquest edifici tenien uns diaris a terra a sota del niu, per poder recollir la brutícia... tens raó, són més maques quan volen... he, he, he....
EliminaLes orenetes són ocells molt mítics, sempre en parlem, però jo rarament en veig cap. No sé mai quan vénen ni quan se'n van... no miro mai prou cap a dalt, ja es veu.
ResponEliminaAls pobles encara se'n veuen. Potser a les ciutats és més difícil, al menys jo no les he vist, per aquí.
Elimina