Trompetes de foc

Fem sonar fort les trompetes
perquè escampin el seu foc.
És un foc que no vol llenya, 
que no crema, que no cou.
És un foc que m'enlluerna.
I té llum i un tacte suau.
Pètals o mots o carícies
i un caliu reconfortant.

Quan s'apaguen les trompetes
quan els pètals son pansits
quan els mots i les carícies
han de llevar-se del llit...
Sabem que el foc no s'apaga. 
I un caliu sempre amatent
ens manté l'escalfor a l'ànima
i fins l'horitzó s'encén.

Tenim un temps que s'acaba, 
vivim un temps afegit.
Quan serem ànima pura
sabrem que haurem reeixit
en mantenir-nos intactes
fins la mort, sense neguits.
Cada dia és una vida
i cada instant infinit.