Tribuneta
Passen els núvols del temps
sobre la pell tan vulnerable.
I recordo quan el tacte era suau
i els meus colors més nítids.
Però habia oblidat
que podia ser,
ja,
tan a prop,
la vellesa.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquesta tribuneta és atractiva.
ResponEliminaHe, he, he....
EliminaNo sabria dir-te per què, però m'has fet riure i que consti que jo també l'hi trobo.
L'important és saber envellir bé, com aquesta tribuneta.
ResponEliminaSegur que saber envellir bé ajuda, sobretot mentre les condicions són acceptables, però a vegades l'envelliment no et deixa triar gaire. Si la salut física o mental no et respecta, no veig manera d'envellir bé.
EliminaIgual que algunes persones, hi ha objectes, construccions i realitats vàries que com més vells, més bells. Potser el subjecte no se n'adona, però qui l'observa sí...
ResponEliminaÉs un punt de vista molt positiu i bonic, el teu, Montse! Gràcies!
EliminaQuina tribuna més bonica, només cal que algú tingui cura que es conservi molts anys, així sense restaurar , que el pas del temps la fa molt més valuosa...On és?
ResponEliminaBon vespre Carme.
És a Camprodon, al carrer València. Una mà de pintura no li aniria gens malament per conservar-la millor i fer que durés més temps.
EliminaBon vespre, M Roser.
GRÀCIES!
ResponElimina