Passen els núvols del temps sobre la pell tan vulnerable. I recordo quan el tacte era suau i els meus colors més nítids. Però habia oblidat que podia ser, ja, tan a prop, la vellesa.
Segur que saber envellir bé ajuda, sobretot mentre les condicions són acceptables, però a vegades l'envelliment no et deixa triar gaire. Si la salut física o mental no et respecta, no veig manera d'envellir bé.
Igual que algunes persones, hi ha objectes, construccions i realitats vàries que com més vells, més bells. Potser el subjecte no se n'adona, però qui l'observa sí...
Quina tribuna més bonica, només cal que algú tingui cura que es conservi molts anys, així sense restaurar , que el pas del temps la fa molt més valuosa...On és? Bon vespre Carme.
És a Camprodon, al carrer València. Una mà de pintura no li aniria gens malament per conservar-la millor i fer que durés més temps. Bon vespre, M Roser.
Aquesta tribuneta és atractiva.
ResponEliminaHe, he, he....
EliminaNo sabria dir-te per què, però m'has fet riure i que consti que jo també l'hi trobo.
L'important és saber envellir bé, com aquesta tribuneta.
ResponEliminaSegur que saber envellir bé ajuda, sobretot mentre les condicions són acceptables, però a vegades l'envelliment no et deixa triar gaire. Si la salut física o mental no et respecta, no veig manera d'envellir bé.
EliminaIgual que algunes persones, hi ha objectes, construccions i realitats vàries que com més vells, més bells. Potser el subjecte no se n'adona, però qui l'observa sí...
ResponEliminaÉs un punt de vista molt positiu i bonic, el teu, Montse! Gràcies!
EliminaQuina tribuna més bonica, només cal que algú tingui cura que es conservi molts anys, així sense restaurar , que el pas del temps la fa molt més valuosa...On és?
ResponEliminaBon vespre Carme.
És a Camprodon, al carrer València. Una mà de pintura no li aniria gens malament per conservar-la millor i fer que durés més temps.
EliminaBon vespre, M Roser.
GRÀCIES!
ResponElimina