Seria meravellós ser mirall de vida per algú, sempre que la nostra valgués la pena... Una foto molt bonica, que ens regala pau i tranquil·litat. M'agraden molt els reflexes a 'aigua! Bon vespre, Carme.
A vegades els miralls poden ser mutus... l'amistat és així. Ens emmirallem els uns amb els altres i ens retornem la imatge. L'Aigua sempre té magia! Bon vespre!
M'ha agradat molt aquesta imatge que transmet tanta pau...I el que t'ha suggerit. Ja m'imagino caminant per aquest caminet vora l'aigua... Què bé!! M'has fet pensar molt en la resposta que li fas a la M. Roser i he trobat que has fet una reflexió molt maca!! Una abraçada.
Sí, Montse, realment era un plaer caminar per aquesta vora de l'aigua. Pel que fa als miralls mutus. Penso que quan parlem amb les amigues o amics, sovint expliquem experiències, coses viscudes i actituds nostres. Els amics amb els seus comentaris o preguntes ens fan de mirall, a veure com "ens queda" allò que hem fet no hem fet o hem dit o no hem dit. I al cap d'una estona pot venir una conversa en l'altre sentit. Ens expliquen coses i fem de mirall. Com quan ens emprovem una peça de roba i ens mirem en un mirall objecte. Ben igual.
Per molts miralls naturals que haguem vist, quan en descobrim un de nou, sempre ens embadaleix.
ResponEliminaTots i cadascun d'ells ens embadaleix, tens tota la raó, un cop i un altre.
EliminaSeria meravellós ser mirall de vida per algú, sempre que la nostra valgués la pena...
ResponEliminaUna foto molt bonica, que ens regala pau i tranquil·litat. M'agraden molt els reflexes a 'aigua!
Bon vespre, Carme.
A vegades els miralls poden ser mutus... l'amistat és així. Ens emmirallem els uns amb els altres i ens retornem la imatge. L'Aigua sempre té magia! Bon vespre!
EliminaPer a mi els miralls són sempre l'art, de vida.
ResponEliminaSí, i tant! Hi ha moltes menes de miralls de vida.
EliminaM'ha agradat molt aquesta imatge que transmet tanta pau...I el que t'ha suggerit.
ResponEliminaJa m'imagino caminant per aquest caminet vora l'aigua... Què bé!!
M'has fet pensar molt en la resposta que li fas a la M. Roser i he trobat que has fet una reflexió molt maca!!
Una abraçada.
Sí, Montse, realment era un plaer caminar per aquesta vora de l'aigua.
EliminaPel que fa als miralls mutus. Penso que quan parlem amb les amigues o amics, sovint expliquem experiències, coses viscudes i actituds nostres. Els amics amb els seus comentaris o preguntes ens fan de mirall, a veure com "ens queda" allò que hem fet no hem fet o hem dit o no hem dit. I al cap d'una estona pot venir una conversa en l'altre sentit. Ens expliquen coses i fem de mirall. Com quan ens emprovem una peça de roba i ens mirem en un mirall objecte. Ben igual.