Etiquetes
Publicat per

Tots els colors d'un sol moment

Una foto d'en Xavier Pujol
Radical, la tendresa,
s'escampa ...
inundant espais i gestos
més enllà d'ella mateixa.
És un doll que omplena 
pous profunds 
malalts de sequeres persistents
i assaona platges infinites
del paisatge de l'ànima.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Helena Bonals31 de març del 2018, a les 11:35

    Més enllà d'ella mateixa, en l'inconscient. Aquest poema el podria relacionar amb un que he fet fa poc on hi surt un pou, que tu has comentat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 d’abril del 2018, a les 19:41

      Crec que té una doble lectura, aquest poema. Una més íntima i individual i una altra més amorosa i compartida.

      Elimina
  2. Teresa Ribera31 de març del 2018, a les 12:45

    Quin mar, la tendresa! O la tendresa com el mar, lenta i persistent omple, sadolla pous secs i tristos i platges immenses, expectants i soles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 d’abril del 2018, a les 19:42

      Tant de bo fos sempre tan extensa com el mar. Ens fa molta falta la tendresa. És,el millor miracle que sabem fer els éssers humans.

      Elimina
  3. xavier pujol31 de març del 2018, a les 20:40

    L'ànima té un paisatge que canvia. Cada onada és un batec.
    (una aquarel·la lluminosa, més que la foto)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 d’abril del 2018, a les 19:44

      Sí que canvia el paisatge de l'ànima... sempre.
      Xavier, l'aigua de la teva foto treu llum, la blava i la que es trenca en escuma... treu llum. L'aquarel·la, pobreta fa el que pot.

      Elimina
  4. Galionar1 d’abril del 2018, a les 9:10

    Quanta tendresa en aquest poema sobre la tendresa! I l'aquarel·la tota una obra d'art, una altra visió de la bella imatge del Xavier!

    ResponElimina
  5. Elfreelang1 d’abril del 2018, a les 12:49

    m'agrada la tendresa radical que s'escampa ....a veure si s'escampa també la bellesa de la dignitat, de la honradesa i la resistència tossuda d'un poble que vol ser i espero que el doll sigui imparable ....preciosos versos per unes imatges bellíssimes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 d’abril del 2018, a les 19:50

      A vegades totes aquestes coses s'escampen en petits àmbits. Quan tens davant algú que et tracta com un enemic, tot és més complicat, però crec que la resistència tossuda, la tenim i intentatem que el doll sigui imparable.

      Elimina
  6. Olga Xirinacs1 d’abril del 2018, a les 20:54

    Sortir del son i trobar l'espectacle dels colors és un altre somni en la realitat del dia i de les mans que l'interpreten. Bona Pasqua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 d’abril del 2018, a les 22:51

      Bona Pasqua, Olga, tu ho saps prou bé, que tens l'espectacle del mar i de l'albada al teu abast. Gràcies!

      Elimina
  7. M. Roser2 d’abril del 2018, a les 17:42

    Bonica foto i bonic dibuix... La tendresa surt del cor i suavitza el paisatge de l'ànima!
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
  8. rits3 d’abril del 2018, a les 8:28

    Preciós!
    Sovint no sé què dir davant la bellesa de la foto, el dibuix i les paraules.

    ResponElimina
  9. Unknown13 d’abril del 2018, a les 18:46

    Una espléndida foto de la mar y como se expresa su título: todos los colores en un solo momento. Igual mérito tiene el cuadro que has plasmado Carme con tu toque personal, te felicito.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars