La flor groga de l'herba del vent
Són instants que creixen
des de dins de l'ànima.
Vessants espurnejants del groc
de la flor del vent.
Mentre el color malva dels nerets
es reparteix desigual, a clapes grosses.
I tu que t'enfiles lleuger, davant de tot.
Em mires de lluny, com m'hi aturo.
I saps què sento mentre em gravo les flors a la memòria.
des de dins de l'ànima.
Vessants espurnejants del groc
de la flor del vent.
Mentre el color malva dels nerets
es reparteix desigual, a clapes grosses.
I tu que t'enfiles lleuger, davant de tot.
Em mires de lluny, com m'hi aturo.
I saps què sento mentre em gravo les flors a la memòria.
pensaments en grog i verd, amb dos colors fem prou per decorar la memòria amb bellesa
ResponEliminaA vegades amb un i tot, fem prou, Joan!
EliminaLes flors coneixen els teus sentiments. Fins i tot la roca, que també té claps grocs.
ResponEliminaUi! Hauré de vigilar amb elles, doncs... 😜
EliminaInstants merescuts, ben guanyats. El groc que vessa.
ResponEliminaEl groc que vessa.
EliminaEl malva que es conté.
Anhel de groc.
!!!
Elimina!!!
EliminaNo sabia que el vent tingués una flor i és molt bonica...El groc i el malva dels nerets, combinen molt bé...Tots aquests instants que neixen de l'ànima els recordaràs en tot moment, encara que siguin en l'horitzó llunyà, si els tens gravats a la memòria.!
ResponEliminaBon vespre , Carme.
Quan aquesta flor ha perdut els pètals i queda una bola de pèls despentinats, se'n diu l'herba del vent. Aquesta és la seva flor, la flor de l'herba del vent.
EliminaQuan graves un instant a la memòria, fent un dibuix o en un poema mai no s'oblida.
Bona tarda M Roser.
Et graves les flors a la memòria a través de l'aquarel•la.
ResponEliminaBen bé així, Helena!
EliminaNo sabia que aquesta planta es deia herba del vent, pel Pirineu en veia moltes i ben boniques que són. Un bell poema i una pintura bonica. Què més es pot demanar?
ResponEliminaSón boniques quan estan amb la flor, i boniques quan són només les herbes
Eliminajo tampoc ho sabia, herba de vent.....metàfora preciosa, dibuix excel·lent i poesia excelsa.....ui molt ditiràmbic però així m'ha sortit
ResponEliminaAquest estiu un dia us posaré una foto de l'herba del vent quan ja li han caigut els pètals. És molt bonica també i s'entén la raó del nom.
EliminaJo tampoc sabia que aquestes boniques floretes es diguessin així. Tu en saps molt de flors i d'arbres, noieta, un pou de ciència ets!
ResponEliminaMés que un pou de ciència, un pou de curiositat i molts anys de trepitjar natura. M'agrada buscar els noms de les plantes i arbres i mica en mica n'he après uns quants.
EliminaHoooola! Mare meva quin canvi de look! Feia dies que no passava per aquest mont bloaire i ja havia vist de rasqui que canviaves de casa, però a la que et descuides perds el punt! M'hauré d'agafar un temps per posar-me al dia de tot plegat. De moments felicitats pel canvi, això té molt bona pinta. Ja t'aniré comentant...
ResponEliminaGràcies, Laura! Estem en contacte blocaire... encara que sigui de manera intermitent.
Elimina