divendres, 20 de febrer del 2026

Relats conjunts de febrer: Dona espigada amb gat

Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat

Violeta era una dona molt especial. (No és cert, soc una dona com totes les altres)
De vegades sentia les coses que anaven a dir les persones abans que els diguessin.  (Això és ben normal i ens passa a totes i si no ho sentiu és perquè no escolteu)
A ella li agradava fer experiments d'aquesta mena,  provar si podia controlar d'una manera o altra la seva facultat telepàtica.  (Coi, és que la tinc, perè ve i va quan vol ella, no quan vull jo)
Un dia va voler fer un experiment amb els seus amics de l'ànima,  la seva millor amiga i els seus dos millors amics.  (A veure si jo els rebo a ells i ells a mi.)
Al punt de la mitja nit,  s'havien de trobar en la distància i veure si podien comunicar-se. (A les 12 en punt, penseu en mi,  i escolteu bé i a veure si endevineu on soc i què faig)
Va sortir a fora,  vora el llac  a mirar les estrelles  i el gat la va seguir  (Després,  al cap d'un quart,  seré jo que pensaré en vosaltres a veure si endevino on sou i què feu)
Va passar el primer quart i el segon quart i després va fer una video trucada compartida per aclarir com havia anat.  (Trobo que no ha anat malament, però no han filat gaire prim)
En Manel li va dir:  t'estàs banyant al llac (coi d'home,  que no sap que a aquestes hores i amb aquest fred, jo no faria mai una cosa així?  Manel,  sapastre, només has endevinat un concepte,  llac, perquè hi soc a la vora)
L'Albert va dir:  estàs pentinant el gat (però què vols dir, que no tinc feina jo, o què?  Que faig moltes coses  al cap del dia!  Res,  ets un dropo,  només has endevinat gat, també el tinc a prop)
I la Georgina va dir,  jugant amb avantatge,  esclar!  Ets a vora el llac,  amb el gat als teus peus i mirant els estrelles,  per cert, que el gat també les mira.  (Ara,  per fi!  Perfecte, Georgina!) 
(Ara vaig jo: 
En Manel s'esta banyant a la banyera de casa seva, estirat amb els ulls tancants, mentre intentava connectar amb nosaltres. L'Albert està mirant les mussaranyes i no té ni feina ni pentina cap gat.
I la Georgina,  ha vingut fins aquí  mateix i  m'està mirant des del poble i per això ho ha endevinat tot a  la primera.)
Els dos homes van cridar a la vegada:  tramposes!


dimecres, 18 de febrer del 2026

Tan a prop


Tan luny i tan a prop, el lloc.
Tan lluny i tan a prop, el temps.
Tan lluny i tan a prop, la pell.
Tan lluny i tan a prop, els mots.
Tan lluny i tan a prop, el futur.

dilluns, 16 de febrer del 2026

Far



No hi havia ombra,  el sol queia a plom, en aquell dia d'estiu.
Sobre la sorra del delta,  es veia aigua i també un far.
I caminàvem i caminàvem cap a l'aigua i cap al far.
I  mai no hi arribàvem,  
el miratge s'allunyava exactament al mateix ritme de les nostres passes.

I la pell no tastava mai l'aigua, ni els ulls cap ombra.
Malgrat tot, el far hi era,  allà sota els nostes ulls, 
si el vèiem...  és que devia ser en algun lloc.
Fins i tot els miratges tenen una escletxa de realitat.

divendres, 13 de febrer del 2026

Finestreta


L'Elionor  sempre havia sentit a dir que si parlaves amb les plantes,  elles estaven més contentes i anaven creixent més ufanoses. 

I va posar aquesta planta en aquesta finestra i cadascú que passava  (la gent del poble són així i no se'n saben estar) li havia de dir que o la finestra era massa petita o el pot era massa gros. "Que no veus que et tapa tota la claror, nena?".  "Buf! Que pesats! A mi m'agrada així i soc a casa meva".  

Ella pensava que aquests comentaris negatius eren els culpables que planteta,  (una kalanchoe)  cada vegada estigués més pansida i més aclaparada.  Ella ja intentava compensar:  "Planteta, bonica, no te'ls escoltis,  aquí estàs prou bé  i a mi m'agrades molt. Jo et cuidaré"  I s'ocupava de regar-la  i li parlava una bona colla de vegades cada dia. 

Un dia  li va semblar sentir una mena de gemec...  no pot ser,  es va dir a ella mateixa,  però  durant tot aquell dia i també endemà,  el gemec va persistir.  Es va acostar una mica espantada i li va dir "Planteta,  bonica,  què et passa?  Que no  estàs bé?"  "I  esclar que no, que no veus que no tinc espai per créixer?  La gent tenia raó, jo vull una finestra més grossa."

L'Elionor va veure que allò de parlar amb les plantes, se li havia tornat en contra seva i va decidir posar-la en un balcó del primer pis i no parlar-li mai més.  La kalanchoe va crèixer de valent.

dimecres, 11 de febrer del 2026

Divendres és el dia del cel a cal Sean Jeating

 

Una fotografia de Sean Jeating  a Omnium que m'ha semblat adient per a un conte romàntic

Asseguda al porxo, ben abrigada, mirava el sol com baixava cap a l'horitzó. Aquella claror tan suau li va recordar la suavitat, la dolcesa i fins i tot la humilitat d'un amor quasi infantil.  Ella tenia una llarga vida viscuda amb amor i felicitat,  però, en aquell moment, era aquell nen qui li feia companyia. 

- Moltes gràcies per venir del més enllà (potser del cel) i per afegir més  tendresa, encara,  a la teva tendresa de sempre. Si no et fa res, passaré  la vetllada amb tu, avui. 

dilluns, 9 de febrer del 2026

Caseta a Cordes-sur-ciel


Els arbres s'agitaven empesos pel vent.
Els rius sobreeixien  i l'aigua anava caient.
I aquella caseta, amunt, amunt, tocant el cel
es mantenia ben quieta, com una illa, com un recer.

Jo sentia la pluja  i també el vent
sortiria  a trobar-los, si fos més valent.

divendres, 6 de febrer del 2026

Branques



Després
                mot a mot
                                       oldrem flors de pluja.
I els cabells regalimaran perfums.
I les mans amarades de pètals
encaixaran paraules en versos escabellats.
I direm l'amor i la joia de brostar,
borrons encara minúsculs,
com branques despullades que reviuen.
I enllaçarem,
                      vers a vers,
                                           camins desconeguts encara.

                                                                                  
Un poema recuperat del març 2016

S'havia posat el seu millor vestit.   Havia sortit a collir les millors fruites.   N'havia comprat d'altres, que no creixien a c...