Catifes de tardor

Els arbres teixeixen la seva catifa poc a poc...  van omplint buits, fulla a fulla, fins que al cap d'unes setmanes el verd ha quedat ben cobert per una estora de tardor, que ni és més bell ni mes lleig que el verd, però efímer i acolorit.

Paisatge

Creixent de lluna

sobre el dur horitzó.

Branques silents.

Contemplació.

Esperança perduda,

només silencis.

Creixent la lluna,
les muntanyes la miren,
callen les branques.

..........................................Sa lluna

Selves casolanes a Bàscara

Creixen plenes de vida,

les selves interiors.

Les branques, les tiges,

les flors i les fulles

s'estiren en totes direccions

per omplir tots els buits i

per cercar tot allò que coneixen tan bé.

I en el record o en la realitat

simplement:  mirar, escoltar, sentir i ser.

Textures i colors

Ni quan som verds i tendres i acabats de sortir,  

ni quan som més madurs i amb vermells de tardor,

ni quan estem arrugats i pansits,

no ve cap vent  que ens enlairi una mica i ens permeti volar.

Sempre,  a tothora, esperant, ran de terra.

El Fluvià

Cortines de tendreses

i la tardor i la primavera

agafades de la mà

ens amaguen fondàries

i la nitidesa dels miralls

queda desenfocada.

Voldria veure-hi clar, 

i el riu flueix i nosaltres amb ell.

Relats conjunts de Novembre: Interior del taller de Ramon Casas

 

Interior de taller - Ramon Casas - Museu Nacional d'Art de Catalunya  (1883)

- A veure,  Ramon, però...   això que és?  Sembla la teva habitació de quan tenies 7 anys...

- Mare, deixa'm estar que ja no tinc 7 anys...  

- Aquest és el problema, que ja en tens 20 i continues igual de desendreçat.

- Ahir vam fer una festa.

- Però això no havia de ser el teu taller de pintura?

- És que ja ho és.

- Doncs als llocs de treball no s'hi fan festes, s'hi va a treballar.

-  Mare!  com ets, eh?  Se t'ha de donar explicacions de tot...  mira,  volia pintar el després d'una festa,  i ensenyar com tot allò que lluia fa ben poca estona,  es veu brut i desendreçat com si hagués passat un ramat de vaques per sobre  i de quina manera millor podia pintar-ho que fent una festa i que em quedessin les seves restes al meu mateix taller per a poder-les pintar, sense haver-me ni de desplaçar.  I ara mateix m'hi hauria posat, si no fos que estic de xerrera amb tu.

- Ah!  m'has deixat amb la boca oberta...  ja deia jo que tinc un fill que és un geni. 

Carrer estret

 

Tantes coses em semblen tan estretes com aquest carrer:

El temps, on és massa difícil creuar-se.

El pensament de moltes persones, en una sola direcció. 

El país, convertit en un tub per on s'ha de passar.

Els governants que miren només cap a les eleccions més properes.

Els votants cada cop més desorientats.

El món que és rodó i estret a la  vegada.

La vida, que s'allarga, però no s'eixampla.