dilluns, 29 de juliol del 2024

El Daró



Res no flueix.
I la llera és ben ampla.
Aigües sobtades.

No fluïm sobre
el no res. Com fluir dins
cada crescuda?

Soc un cor errant
que ha perdut el seu cos
per camins massa llisos.

Soc una llera massa ampla
que s'enyora sempre 
de plenituds i crescudes.

Riu adormit
quan retornin les pluges
baixarà amb força.

………………………………………Xavier Pujol


S’amaga l’aigua
tota la llera seca,
però té vida.

Espera pluja
et guardo el lloc amb mi
per poder marxar.

........................................... qui sap si...


A dried-up river,
where water once flowed galore
Tears do not fill it.
*
Un llit d'un riu assecat,
on abans l'aigua fluïa a munts
Les llàgrimes no l'omplen.

………………………………………Sean Jeating

Per sort encara
el verd ocupa el lloc
d'allò que ha estat.

.............................................Helena Bonals



divendres, 26 de juliol del 2024

Municipis visitats


Vaig veure que havia sortit una aplicació per portar el compte dels pobles visitats de Catalunya. 
Jo portava el compte a través d'un blog, però de seguida m,hi vaig afegir.

Doncs així estem: amb molta feina feta i encara molta per fer…. Passar del 50% ja és una primera fita, aconseguida.

dimecres, 24 de juliol del 2024

Carregada


Entre els colors bonics
del barri tan antic, 
encara hi ha qui sobreviu amb dificultats,
carregant sobres les seves espatlles
farcells que segurament haurien de ser compartits.
Dones oprimides més  que mai.

 


dilluns, 22 de juliol del 2024

Calma

Ca la Pilar Dumingu de La Bisbal d'Empordà

Jo no bec cervesa, ni artesana ni de cap altre tipus,  de tots aquests cartells,  que la meitat no sé ni de què parlen,  jo  no en faria gran cosa.

Potser només demanaré un cafè o una aigua i em miraré els cartells de lluny i les cadires de colors de ben a prop. I  m'encomanaré de tantes activitats, de tantes il·lusions i de tanta vida i em calcaré la calma de mirar-m'ho sense ser-hi ben bé del tot.  Com un magnífic decorat  que la ciutat ens ofereix per si hi volem seure.

Mirar passar les hores i viure cada segon.

divendres, 19 de juliol del 2024

Gàbia


Aquesta "gàbia per a les capses de brenc"  (tal com ens va explicar en Joan de Sant Iscle d'Empordà, 
ara,  ja està totalment en desús per allò que l'havien construit, però  dura dins del paisatge i ara l'habiten parres o vinyes de tiges enfiladisses, amb els raïms que ja van sortint,  encara ben petits.



dimecres, 17 de juliol del 2024

El Ter


Allà on passejo, avui, 
em sembla una selva,
ombrívola.
Els petits forats que deixen les branques
es descobreixen en un reflex blau o blanc,
damunt de l'aigua.

Hi ha aigües calmes i aigües que flueixen,
segons els racons...
i tot residus vegetals 
s'ajunten formant petite illes flotants,
plenes de vida i de petits animalons.

Allà on passejo avui
em dona pau a l'ànima.
Aquesta selva és molt segura
pacífica i quotidiana.

El riu baixa ple
i em regala tant de goig
que me'n sobra per compartir.


dilluns, 15 de juliol del 2024

Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja

Com cada estiu, agafo el relleu als Relats Conjunts i us proposo unes imatges per si teniu ganes de continuar escrivint relats. 

Participacions:

1.- Xavier Pujol  amb el seu diàleg (als comentaris)
2.- Sa lluna amb  Via 1
3.- Sean Jeating amb Atrapada sota la pluja
6.- AlfredRussel amb La fugida

Una fotografia de sa lluna

 Anava caminant, sota la pluja,  ben vestida, ben protegida.  Ben vestida per a fer una mica de goig:  sabates de taló,  pentinat de perruqueria, una bossa de bona marca  i també,  en la mesura que podia ben protegida:  gabardina  i paraigües, li faltaven unes bones botes de pluja,  però això entrava en contradicció  amb anar ben arreglada. I es va aturar, mirant la gent,  tanta gent més o menys com ella  i quan va veure passar una noia,  caminant tranquil·lament sota la pluja,  es va adonar que tot plegat,  era un gran error.  Que quan de veritat  vivia com volia i era feliç, era quan caminava amb bambes, texans i la pluja li agradava tant que no se'n volia protegir...   

No podem tornar enrere,  però potser podem canviar la trajectòria dels camins.  I va pensar que sí, que li havia de dir:

"Te'n recordes, amor,  de quan passejàvem junts sota la pluja?"

Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la  Sarah Misselbrook , originària del Re...