Gàbia


Aquesta "gàbia per a les capses de brenc"  (tal com ens va explicar en Joan de Sant Iscle d'Empordà
ara,  ja està totalment en desús per allò que l'havien construit, però  dura dins del paisatge i ara l'habiten parres o vinyes de tiges enfiladisses, amb els raïms que ja van sortint,  encara ben petits.



Comentaris

  1. He clicat de seguida l'enllaç per a descobrir que podien ser aquestes "capses de brenc" que desconeixia totalment i he quedat ben sorprès al saber que aquest terme es refereix a les panotxes de blat de moro.

    Del blat de moro a casa en diem moresc i també sabia que en altres zones l'anomenen panís, dacsa o blat dindi, però és la primera vegada que em trobo amb això de les 'capses de brenc'.

    Com que ja em coneixes, no t'estranyarà que et digui que he volgut buscar-ne més informació i he intentat fer una mica de recerca en aquest sentit. Però no me n'he sortit. No he pogut trobar cap referència de la procedència d'aquest terme referit al moresc. Un brenc és una tija prima que arranca de l'arrel d'una planta, o un cap o ramal de cordell, o un ramal o branca del camí, però no soc capaç de veure l'analogia que pot portar a anomenar així a les panotxes.

    M'agradaria haver-ne esbrinat l'origen, però de moment em dono per satisfet havent descobert aquesta, per a mi, nova denominació perquè jo també signo, fil per randa, la teva última frase d'aquell post: Aquesta llengua nostra tan i tan rica en localismes i variants dialectals sempre m'enamora i em sorprèn.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va sorprendre molt aquesta manera de dir. Jo no sempre faig les recerques que tu fas, Mc, però aquest cop sí que la vaig fer, i més d'un cop, insistint (allò de "a veure si posant això o allò o així o aixà, surt") i tampoc no he trobat altra cosa que "brenc", amb el significat que tu dius.

      Possiblement fos un localisme no gaire extès i, avui en dia, totalment en desús i oblidat. En Joan, que ens ho va explicar amb tota naturalitat, i es veia ben bé que era la seva manera habitual de dir-ho i en cap moment va pensar que no l'entenguéssim, però, sí que li vam haver de demanar explicacions i la confirmació que es referia al blat de moro. Ell evidentment, arrelat a la terra, en sabia altres denominacions, i ho vam poder confirmar. Ja era un senyor gran fa uns poquets anys.

      I ara sis anys després d'haver fet aquesta descoberta, en veure una altra gàbia, em van venir al cap els mots apresos i vaig dir "mira una altra gàbia de capses de brenc”. Contenta que la mèmoria encara respecti aquesta mena de coses.

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  2. Curiosa la manera d'encerclar el blat de moro, imagino una vegada recollit... com a magatzem, oi? Tampoc coneixia el terme "capses de brenc", per tant avui ja em podria anar a dormir.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Mallorca, com ho dieu?

      Sí, una vegada recollit, per tenir-lo a cobert, ben ventilat i que no es fes malbé.

      És una manera de dir ben curiosa i especial, quasi poètica…

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
    2. Blat de moro, tot i que antigament es deia blat de les Índies; però no he pogut trobar cap referència al lloc on es posaven les panotxes per ventilar-se.
      És ben curiós.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
    3. Gràcies per tornar, Paula. M'agrada saber-ho.

      Segurament que les devien penjar a les galeries o assecadors o golfes… com tantes altres coses que es posaven a assecar.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  3. M'agrada saber una manera més d'anomenar les panotxes. Uns parents de la Pera, del Baix Empordà, tenien camps de blat de moro i les guardaven a una galeria, penjades, com si fossin tomàquets de penjar, però no recordo si les anomenaven d'alguna manera diferent.
    A l'estar penjades els ratolins no se les podien menjar i de passada s'assecaven millor.
    La gàbia que ens mostres era encara més útils i així tampoc no les podien picar els ocells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també recordo aquestes galeries amb panotxes penjades, però a Osona.

      En aquestes gàbies, Suposo que els forats eren prou petits perquè no passessin els ratolins.

      Elimina
  4. And now for something completely different. ;-)
    Asked after the war what was most needed in Germany, the American occupiers were told: ‘Korn.’
    This meant wheat, rye, barley and oats.
    But in American, ‘Korn’ stands for corn.
    And that's how corn came to Germany. ;-)
    La pau de la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona anècdota històrica… gràcies per compartir-la, Sean!

      Bona setmana!

      Elimina
  5. És molt pintoresca, aquesta gàbia, per això n'has pogut fer una bona foto i una bona entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han mantingut en el paisatge, encara que en desús o amb un ús ben alternatiu o decoratiu.

      Elimina
  6. Aquelles aus
    que havien de ser llogateres
    del recinte tancat,
    pagant amb carn i ous,
    han marxat,
    una migració
    que com són les migracions
    no sempre és volguda.
    Després per fer-ne ús
    de l’espai desocupat
    i pel temps desbaratat,
    hi ha aparegut llavors
    que s’han fet plantes
    i que alhora
    s’han reproduït
    i han germinat nova vida.
    La natura avança,
    i no es deixa perdre
    el més petit raconet.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars