Relats conjunts de març

Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game

 - Necessiteu alguna cosa,  voleu que us porti més beguda?

 - No  gràcies, encara tenim de tot.

 - Us ho esteu passant bé, nois?

 - Sí, naturalment,  això del joc  té el seu interès, oi?  

 - És que per les cares que feu, ningú diria que us ho passeu bé.

 - mmmmmmm

 - grgrgrgrgrgrgr

 - bbbbbbbbfffffff

 - De fet,  ja estic una mica tip de tot plegat.

 - Què vols dir?

 - Que les persones humanes cada dia estan més tocades del bolet...

 - Veus? En això, sí que hi estic d'acord!

 - Van començar cuidant-nos molt bé i això era bo.

 -  Després ens van començar a tractar com si fóssim persones com ells, ara ens volen encomanar tots els seus hàbits, necessitats, vicis i bestieses... i això ja no està  tan bé. 

 - Però que, al final, ens hagin ensenyat a jugar al póker i esperin que guanyem molts calers per a ells, això ja és massa.

 - A mi no m'agrada gens ni jugar al poker ni guanyar diners....  podent saltar i córrer,  qui vol seure i fumar?

 - Escapem-nos.  Anem a córrer pels camps i després els hi diem que hem perdut, potser així els hi marxarà aquesta mania que els hi ha agafat.

 - Som-hi!

 

Sant Miquel de la Roca

Hi ha  un arc gòtic a dins d'una cova al mig d'un cingle,  també hi ha una cisterna que s'omplia d'aigua de pluja  i encara s'hi poden veure les canalitzacions.  

Hi havia una ermita i un ermità amb una vida molt aïllada i difícil.  

Ara gaudim amb comoditat, del lloc, de la vista panoràmica dels Pirineus i del riu Fluvià, ben avall, als nostres peus.

L'últim tram d'escala

Sant Miquel de la Roca

Si l'últim tram d'escala

ha de ser més costerut,

al menys que sigui curt.

I que ens amari la joia d'arribar

 i el descobriment d'allò desconegut.

Ciclista

Li agradava anar pels camins entre els camps, entre els prats,  passejant més  que no pas corrent, pels camins amples, planers i tranquils.  Fugia dels camins de bosc o de muntanya, estrets i costeruts, on trobava que es molestava sempre els pobres vianants que no sabien on amagar-se per a no ser atropellats pels ciclistes més aventurers. 

Era ben fàcil,  pedalava amb  entusiasme i amb la seva imaginació podia anar on volia i també esquivar qualsevol entrebanc o lloc difícil.  La seva bici mai no molestava ningú, no es movia de lloc, era estàtica.  Ell, amb la seva bici i un llibre, viatjava tant lluny com volia.

Casa de pagès abandonada a Sant Gregori

Me la miro, de costat i de cara,  i encara que destartalada, em dona una imatge de pau.  M'envaeix una sensació d'arrelament, de casa meva (que no és),  d'acolliment i de protecció. Els homes l'hem abandonada, però ella encara ens fa bon servei i ens envia aquests missatges positius, positius, sí, malgrat la pena que em fa de deixar-la perdre.

Escales

Si pugem sempre el mateix graó no arribarem mai al capdemunt de l'escala.

I és llarga i costeruda...  

La Devesa de Girona

Caminaré espais oberts 

mentre que els peus em portin.

Oblidaré que ja no hi ha arribades

només camins...

I continuarem buscant, endavant,

tantes coses impossibles.