Ciclista
Li agradava anar pels camins entre els camps, entre els prats, passejant més que no pas corrent, pels camins amples, planers i tranquils. Fugia dels camins de bosc o de muntanya, estrets i costeruts, on trobava que es molestava sempre els pobres vianants que no sabien on amagar-se per a no ser atropellats pels ciclistes més aventurers.
Era ben fàcil, pedalava amb entusiasme i amb la seva imaginació podia anar on volia i també esquivar qualsevol entrebanc o lloc difícil. La seva bici mai no molestava ningú, no es movia de lloc, era estàtica. Ell, amb la seva bici i un llibre, viatjava tant lluny com volia.
Fer treballar el cap alhora que es fan moure les cames i el cor és complir fil per randa allò de "Mens sana in corpore sano", un consell de salut que tots hauríem de tenir molt en compte. I no hi ha dubte que sempre és preferible, com és el cas, procurar fer-ho sense perill d'atropellar o ser atropellat que evitar accidents també va molt bé, sinó per guanyar salut almenys per mantenir-la. :-))
ResponEliminaUn aplaudiment, doncs, pel protagonista d'aquest post que, pel que jo sé, és força autobiogràfic, oi? ;-)
He, he, he... sí que es força autobiogràfic. A mi m'agradava molt anar amb bici. De les de veritat, tal com dic, pels camps, pels camins tranquils. Per raons que no venen al cas, fa anys que em conformo amb la bici estàtica.
EliminaCom a camindora que he estat durant tota la vida, reconec que més d'un ensurt m'han donat els ciclistes.
Molts gràcies, Mc! Bona setmana.
Amb una bicicleta estàtica es poden solcar els mars del sud, pujar el Kilimanjaro, travessar les estepes russes, entrar a casa d'un assassí...
ResponEliminaQue bé que em donis idees!
EliminaLes provaré totes, menys l'última.
Aquesta no m'atreu gens... he, he, he...
Moltes gràcies, Xavier.
De la mà de Dostoievski no corres cap risc.
EliminaPero las bicicletas estáticas por si solas son muy aburridas.
ResponEliminaSalud
Segur que sí, però jo no m'avorreixo gens.
EliminaTot són maneres de mirar-se les coses.
Salut.
Quan he vist l'imatge petita m'has fet pensar en el quadre d'en Ramon Casas. Aquell del tàndem amb en Pere Romeu.
ResponEliminaJo conec qui feia bicicleta amb la tablet davant i mirant sèries... O sigui que molt avorrit, tampoc pot arribar a ser.
Petonet dolç
He, he, he... tandem, Ramon Casas, Quatre Gats...
EliminaJo reparteixo el temps entre la tablet i els llibres, a vegades de tot. Però no miro mini sèries, jugo al Paraulògic o als Minimots o al Mot-li... o a tos tres succesivament.
Una abraçada
L'anònim d'abans era jo... perdó, perdó, perdó
ResponEliminaCoses que passen... de vegades fins i tot surto jo com a anònim al meu propi blog. Avui tinc sort...
EliminaUna bona manera d'anar molt lluny, sense cap perill... bé, gairebé. ;-)
ResponEliminaTinc un pis petitó i no hi puc ficar res més, però sempre m'ha agradat la idea de les bicis estàtiques. Pots llegir, pots prendre el sol davant una finestra o un balcó o simplement pedalejar imaginant camins...
Com m'agrada el teu dibuix, té força!
Aferradetes, preciosa.
A mi m'agrada. Vaig començar com per provar i no m'hauria pensat mai que li agafaria tanta afició i que no em saltaria ni un sol dia de bici estàtica. Si soc a casa, cada dia és el primer que faig.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes,bonica!
Pedalant sobre la mar,
ResponEliminaonejant entre el vaivé
de les aigües
que no arribaren mai a mullar-li
els baixos dels pantalons.
S’imaginava mil camins
de tota mena.
Escoltava els milers de sons
que li arribava ben a la vora.
I el seu món
era sempre el mateix.
Somnis de paraules i olors,
només la seva olor
que es repetia
una i una altra vegada
per sempre més.
qui sap si...
Pedalo per tot arreu, ara mateix al costat d'El calamar gegant de Fabio Genovesi
EliminaBé, què vols que et digui? Ja saps que per a mi, si hi ha un món ideal, és el que barreja les bicicletes amb la literatura. Si la bicicleta és estàtica, segur que la novel·la et porta on vol. Mentrestant, es mouen les cames per una banda, el cap per l'altra, i el cor per les dues.
ResponEliminaNo se m'havia acudit dir-ho així, però és cert: jo barrejo bicicleta i literatura cada dia. Amb una mica de trampa, ja que no és una bicicleta normal, però ho barrejo, i tant! I ho faig amb il·lusió i ganes, ni mica de mandra. Quan no soc a casa per alguns dies, ho trobo a faltar.
EliminaTenir les dues coses alhora en la vida és la felicitat. Però de manera metafòrica, crec que llegir pedalant ha de ser molt incòmode.
ResponEliminaNo llegeixo pedalant, pedalo mentre llegeixo… no és ben bé igual 😂😂😂
Elimina