Ciclista

Li agradava anar pels camins entre els camps, entre els prats,  passejant més  que no pas corrent, pels camins amples, planers i tranquils.  Fugia dels camins de bosc o de muntanya, estrets i costeruts, on trobava que es molestava sempre els pobres vianants que no sabien on amagar-se per a no ser atropellats pels ciclistes més aventurers. 

Era ben fàcil,  pedalava amb  entusiasme i amb la seva imaginació podia anar on volia i també esquivar qualsevol entrebanc o lloc difícil.  La seva bici mai no molestava ningú, no es movia de lloc, era estàtica.  Ell, amb la seva bici i un llibre, viatjava tant lluny com volia.

Casa de pagès abandonada a Sant Gregori

Me la miro, de costat i de cara,  i encara que destartalada, em dona una imatge de pau.  M'envaeix una sensació d'arrelament, de casa meva (que no és),  d'acolliment i de protecció. Els homes l'hem abandonada, però ella encara ens fa bon servei i ens envia aquests missatges positius, positius, sí, malgrat la pena que em fa de deixar-la perdre.

Escales

Si pugem sempre el mateix graó no arribarem mai al capdemunt de l'escala.

I és llarga i costeruda...  

La Devesa de Girona

Caminaré espais oberts 

mentre que els peus em portin.

Oblidaré que ja no hi ha arribades

només camins...

I continuarem buscant, endavant,

tantes coses impossibles.

Ciclamen atrevit

En lloc estrany floreix.

Sense futur...  no hi pensa.

La vida es curta sota el trepig.

No perd color: en solitud, l'ofrena.

Tàpia

Hi ple de murs invisibes

que, com les tàpies en els camins dels camps,

ens amaguen els uns des altres.

Potser amaguem 

les delicies d'un hort interior, 

per por que no ens les prenguin.

O potser amaguem 

barraques destartalades

que ens faria  vergonya d'ensenyar.

Els murs, 

simplement, 

hi són 

i perduren.

Fàbrica i camp

Despullada com les branques d'hivern,

vora el camí que ha quedat desert i silenciós.

Vaig endavant, sense anar enlloc,

però em queda sempre el camí fet.