Fàbrica i camp
Despullada com les branques d'hivern,
vora el camí que ha quedat desert i silenciós.
Vaig endavant, sense anar enlloc,
però em queda sempre el camí fet.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fins i tot el camí fet, de vegades és una llosa per seguir... sense anar enlloc.
ResponEliminaEm queda una sensació molt freda d'aquesta foto, malgrat el sol.
Aferradetes, preciosa.
Aquest lloc, aquesta imatge em va agradar, el contrast entre la xemeneia de la fàbrica vella, aquesta mena de pèrgola i totes les branques dels arbres despullats, però estic d'acord amb tu que fa sensació de fredor... poter per això m'ha suggerit aquests versos.
EliminaAferradetes, bonica.
Sembla una imatge de l'època de la pandèmia.
ResponEliminaSeguim caminant, que a algun lloc arribarem.
Jo crec que aquest lloc gairebé sempre deu estar així de buit. Però sí que recorda l¡època de la pandèmia.
EliminaÉs als afores de Flaçà, aquesta fàbrica que ja deu estar en desús era la primera fàbrica paperera i/o de llibretes de Flaçà. Més tard, a Flaçà continuen fent llibretes (si no m'erro tant la marca Enri, com la marca Oxford són d'aquí) però en altres edificis industrials més moderns.
Continuarem caminant, Xavier, si més no, tu arribaràs a uns quants cims més i jo a uns quants pobles i safaretjos més... 😂
S'ha convertit en agulla de memòria .
ResponEliminaSalut ;)
Doncs sí, Artur, amb molta història i moltes hostòries al darrere-
EliminaSalut! 😉
Torno a fer el camí gastat
ResponEliminad’aquell passat
que queda tan lluny.
Sembla que la imatge
d’aquell record
no ha canviat en el temps.
Arribo fins el fumeral,
espero uns instants
i retorno a fer el camí
tant gastat
en totes dues direccions.
Després retorno
pel mateix camí,
esperant
que el nou dia em dugui
noves esperances.
qui sap si...
qui sap si te les durà... ;)
EliminaTé tant d'encant aquest hivern com el de Les quatre estacions de Vivaldi. La millor part de totes per a mi.
ResponEliminaNo t'ho sabria dir: a mi totes m'agraden, les quatre estacions de la natura i les de Vivaldi.
Elimina