Fàbrica i camp


Despullada com les branques d'hivern,
vora el camí que ha quedat desert i silenciós.
Vaig endavant, sense anar enlloc,
però em queda sempre el camí fet.

Comentaris

  1. Fins i tot el camí fet, de vegades és una llosa per seguir... sense anar enlloc.
    Em queda una sensació molt freda d'aquesta foto, malgrat el sol.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest lloc, aquesta imatge em va agradar, el contrast entre la xemeneia de la fàbrica vella, aquesta mena de pèrgola i totes les branques dels arbres despullats, però estic d'acord amb tu que fa sensació de fredor... poter per això m'ha suggerit aquests versos.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  2. Sembla una imatge de l'època de la pandèmia.
    Seguim caminant, que a algun lloc arribarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que aquest lloc gairebé sempre deu estar així de buit. Però sí que recorda l¡època de la pandèmia.

      És als afores de Flaçà, aquesta fàbrica que ja deu estar en desús era la primera fàbrica paperera i/o de llibretes de Flaçà. Més tard, a Flaçà continuen fent llibretes (si no m'erro tant la marca Enri, com la marca Oxford són d'aquí) però en altres edificis industrials més moderns.

      Continuarem caminant, Xavier, si més no, tu arribaràs a uns quants cims més i jo a uns quants pobles i safaretjos més... 😂

      Elimina
  3. S'ha convertit en agulla de memòria .
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Artur, amb molta història i moltes hostòries al darrere-
      Salut! 😉

      Elimina
  4. Torno a fer el camí gastat
    d’aquell passat
    que queda tan lluny.
    Sembla que la imatge
    d’aquell record
    no ha canviat en el temps.
    Arribo fins el fumeral,
    espero uns instants
    i retorno a fer el camí
    tant gastat
    en totes dues direccions.
    Després retorno
    pel mateix camí,
    esperant
    que el nou dia em dugui
    noves esperances.

    qui sap si...

    ResponElimina
  5. Té tant d'encant aquest hivern com el de Les quatre estacions de Vivaldi. La millor part de totes per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho sabria dir: a mi totes m'agraden, les quatre estacions de la natura i les de Vivaldi.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars