Gerro de flors

Vaig triar el blau, de dibuixos arrodonits i tons ben difuminats. 

I el tinc buit, allà, al prestatge.

El tinc buit i el somio ple, 

d'anèmones de fràgils pètals, 

de clavells o de gerberes...

Vindrà el temps de les flors més boniques,  

hi haurà un temps que serà ben nostre. 

 

Carrer de París. Proposta de Lletres impures

No hi ha camí més bell

ni passejada més plaent.

Colors intensos

i tendresa a tothora

Quan miro enrere,

tot són bons moments.

Proposta de Lletres Impures

El gris,  

com un riu que va pujant 

i sortint de la llera,

va canviant el color dels meus cabells.

Amb calma, però sense aturar-se.

Espero i em situaré en un punt 

des d'on pugui veure

tota la llum d'uns cabells blancs.

 

Posta de sol sobre Barcelona

Montjuïc sembla de joguina.

La torre de Collserola, també.

El sol sempre tan potent:

Pintor espontani 

d'aquarel·les ràpides i efímeres 

sobre el cel  i la ciutat.

Des de dins de l'escultura (de la torre Glòries)

En el laberint de la vida

en el calidoscopi de les sensacions,

és bo trobar-hi una mà que et mira

i un somriure i un esguard sincer.

Som aquí, a prop, acompanyant-nos.

PD:  escultura interactiva que hi ha al pis 30,  al mirador de la torre Glòries

La torre i la lluna

Uns ulls atents 

uns ulls distrets

passegen ben a prop.

Pel mateix carrer.

La lluna i el gegant de colors

faran costat a l'instant

dins la meva memòria,

com una fossin una sola cosa.

Tot u: el fora i el dins.

Relats conjunts de febrer:

- Després de tant temps que fa que ens parlem,  em sembla que ja seria hora que ens coneguéssim en persona.

- Preferiria esperar una mica més.

- Però per què?  Tens algun problema?

- No, no, jo de problema no en tinc cap, i tu?

- Jo?  Però si ets tu que ho allargues tot,  jo estic ben disposada  a conèixer-te i a tirar endavant el que calgui.

- Donc va,  que sigui  el que hagi de ser... on vols que quedem?

- A  vegades em fas por amb aquestes expressions...  quedem a l'arbre recargolat,  que ens farà de banc per a seure.

- D'acord,   quan?  

- Aquest vespre mateix?  O demà?

- Avui, avui, vinga va! T'hauria de dir una cosa però ja te la diré en persona.

-  D'acord ja me la diràs.

- Ooooooh!  Podies avisar, no?

- Ja em feia por, ja...  però tenia l'esperança que  fóssim del mateix país.  

- Doncs no ho som, jo sóc de l'Atlàntida i tu de Liliput...  quin desastre!

- Bé diuen que l'amor no té fronteres...

- Fronteres potser no, però mides, sí!