Relats conjunts de febrer:

- Després de tant temps que fa que ens parlem,  em sembla que ja seria hora que ens coneguéssim en persona.

- Preferiria esperar una mica més.

- Però per què?  Tens algun problema?

- No, no, jo de problema no en tinc cap, i tu?

- Jo?  Però si ets tu que ho allargues tot,  jo estic ben disposada  a conèixer-te i a tirar endavant el que calgui.

- Donc va,  que sigui  el que hagi de ser... on vols que quedem?

- A  vegades em fas por amb aquestes expressions...  quedem a l'arbre recargolat,  que ens farà de banc per a seure.

- D'acord,   quan?  

- Aquest vespre mateix?  O demà?

- Avui, avui, vinga va! T'hauria de dir una cosa però ja te la diré en persona.

-  D'acord ja me la diràs.

- Ooooooh!  Podies avisar, no?

- Ja em feia por, ja...  però tenia l'esperança que  fóssim del mateix país.  

- Doncs no ho som, jo sóc de l'Atlàntida i tu de Liliput...  quin desastre!

- Bé diuen que l'amor no té fronteres...

- Fronteres potser no, però mides, sí!