Relats conjunts de febrer:

- Després de tant temps que fa que ens parlem,  em sembla que ja seria hora que ens coneguéssim en persona.

- Preferiria esperar una mica més.

- Però per què?  Tens algun problema?

- No, no, jo de problema no en tinc cap, i tu?

- Jo?  Però si ets tu que ho allargues tot,  jo estic ben disposada  a conèixer-te i a tirar endavant el que calgui.

- Donc va,  que sigui  el que hagi de ser... on vols que quedem?

- A  vegades em fas por amb aquestes expressions...  quedem a l'arbre recargolat,  que ens farà de banc per a seure.

- D'acord,   quan?  

- Aquest vespre mateix?  O demà?

- Avui, avui, vinga va! T'hauria de dir una cosa però ja te la diré en persona.

-  D'acord ja me la diràs.

- Ooooooh!  Podies avisar, no?

- Ja em feia por, ja...  però tenia l'esperança que  fóssim del mateix país.  

- Doncs no ho som, jo sóc de l'Atlàntida i tu de Liliput...  quin desastre!

- Bé diuen que l'amor no té fronteres...

- Fronteres potser no, però mides, sí! 

El semàfor i la lluna

THE CACTUSENA

Imatge lliure de drets a Pexels

És una tanka que ve del En cada vers que has entès de  l'Helena

 Instant fugaç

entre el cel i la terra.

Codi de llums:

tens pas lliure a la lluna

mentre que el verd fa el ple.

Recargolat

Aquest pi,  ha fet com les persones que sovint fem tombs i tombs, per continuar en la mateixa direcció que anàvem al començament de tot.  Grans plantejaments i pocs resultats.

Recargolats,

pensem i pensem i sobrepensem.

Per tornar a l'inici

un cop i un altre. 

 

Lletres i fils de febrer

Un matí emboirat de tardor vam pujar a Castellsapera, de la Serra de l'Obac.

La plana no es veia, la boira ho cobria tot.  Era talment un mar de núvols que feia goig de veure.

I a sobre d'aquest mar, com si fos un immens vaixell que surés damunt de l'aigua,  apareixia el regal:  la muntanya de Montserrat navegant atrevida damunt la boira. 

Passejant per La Floresta

La casa vermella 

alegra el camí.

Els arbres la vetllen, 

la clou el jardí.

L'arbre de tardor

d'un groc lluminós

escampa claror

sota un cel grisós.

.........................................................Carme

Malgrat ser un dia gris
hem descobert molts colors
que ens han tret un somrís
ben gran i dels millors.

Ens hem trobat, tot passejant,
el vermell cridaner,
el groc esclatant,
i un verd juganer.

També hi hem vist un fanal de carrer
que, capcot i trist,
sap que no hi té res a fer
fins que arribi la nit.

...............................................................McAbeu

 

Roba estesa

Sí, que tinc la roba estesa,

el sol d'hivern la va eixugant,

poc a poc... 

i la nit la tornarà a humitejar

si no la trec.

Però ara m'importa el recer

i l'escalforeta del dins.

Demà la claror serena del sol

tornarà a eixugar totes les humitats.

Tornant al Paint: Marenyà

Desfigurant amb els dits, 

una realitat esquerpa.

I tot sembla més de joguina,

més viu, més alegre.