Passejant per La Floresta

La casa vermella 

alegra el camí.

Els arbres la vetllen, 

la clou el jardí.

L'arbre de tardor

d'un groc lluminós

escampa claror

sota un cel grisós.

.........................................................Carme

Malgrat ser un dia gris
hem descobert molts colors
que ens han tret un somrís
ben gran i dels millors.

Ens hem trobat, tot passejant,
el vermell cridaner,
el groc esclatant,
i un verd juganer.

També hi hem vist un fanal de carrer
que, capcot i trist,
sap que no hi té res a fer
fins que arribi la nit.

...............................................................McAbeu

 

Roba estesa

Sí, que tinc la roba estesa,

el sol d'hivern la va eixugant,

poc a poc... 

i la nit la tornarà a humitejar

si no la trec.

Però ara m'importa el recer

i l'escalforeta del dins.

Demà la claror serena del sol

tornarà a eixugar totes les humitats.

Tornant al Paint: Marenyà

Desfigurant amb els dits, 

una realitat esquerpa.

I tot sembla més de joguina,

més viu, més alegre.

Borda

Cortines de llum.

I molsa gruixuda.

Un pas cansat.

Un matí pausat.

Matí de festa silenciosa.

Buida de gent i de mots.

Plena, tanmateix, de vida.

Cavalls

Potser no em caldria dir res més,

quan veig que a vegades 

em manquen els mots.

Només mirar 

com els cavalls busquen la palla escampada,

en un matí assolellat d'hivern,

com els arbres despullats resten ben quiets

sense ni un alè d'aire que els bellugui,

com llueix blanquíssima la neu 

als cims, sota el blau i sota el sol.

A vegades miro, 

no pas amb els ulls

sinó amb els mots.

..............................................................................Carme

A vegades escolto,
no pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.

...............................................................................Xavier

A vegades oloro,
no pas amb el nas,
sinó amb la flaire
de la teva poesia.

................................................................................Núria

A vegades estimo,
no pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.

..............................................................................Helena

El pou

Els mecanismes del pou,  

fa temps que han callat,  

no se'n treuen galledes que regalimen,  

ni puja i baixa la corriola.  

I la font ja no raja.

Al fons de tot 

encara hi ha un reflex de llum

una esperança d'aigua.

Fulles

Admiro el verd

que es pot tornar vermell

sense deixar

de ser el mateix verd.

Segons com el mirem.

.................................................................Carme

Admiro els versos
que es poden tornar poemes
sense deixar
de ser lletres.
Segons com les llegim.

..................................................................Xavier

Admiro la llum,
que espanta la foscor
i reflecteix les ombres
de núvols blancs,
sobra la neu.
En les nits gèlides.

.................................................................M Roser

Admiro el roig
que pot tornar verdós
sense deixar
de ser tan vehement.
Segons com el sentim.

.................................................................Helena

Admiro una gosseta de 13 anys
que ha quedat cega fa menys d'un mes
i la seva resignació davant de la seva existència actual
així com el seu comportament i qualitats
excel·lents que pels seus instints naturals
sap manejar millor que humans en la seva situació.
Abandonada en una benzinera de molt petita
gràcies Boa per potser fer-nos millors.

...................................................................Antonio