Fulles
Admiro el verd
que es pot tornar vermell
sense deixar
de ser el mateix verd.
Segons com el mirem.
.................................................................Carme
Admiro els versos
que es poden tornar poemes
sense deixar
de ser lletres.
Segons com les llegim.
que es poden tornar poemes
sense deixar
de ser lletres.
Segons com les llegim.
..................................................................Xavier
Admiro la llum,
que espanta la foscor
i reflecteix les ombres
de núvols blancs,
sobra la neu.
En les nits gèlides.
que espanta la foscor
i reflecteix les ombres
de núvols blancs,
sobra la neu.
En les nits gèlides.
.................................................................M Roser
Admiro el roig
que pot tornar verdós
sense deixar
de ser tan vehement.
Segons com el sentim.
que pot tornar verdós
sense deixar
de ser tan vehement.
Segons com el sentim.
.................................................................Helena
Admiro una gosseta de 13 anys
que ha quedat cega fa menys d'un mes
i la seva resignació davant de la seva existència actual
així com el seu comportament i qualitats
excel·lents que pels seus instints naturals
sap manejar millor que humans en la seva situació.
Abandonada en una benzinera de molt petita
gràcies Boa per potser fer-nos millors.
que ha quedat cega fa menys d'un mes
i la seva resignació davant de la seva existència actual
així com el seu comportament i qualitats
excel·lents que pels seus instints naturals
sap manejar millor que humans en la seva situació.
Abandonada en una benzinera de molt petita
gràcies Boa per potser fer-nos millors.
...................................................................Antonio
Admiro els versos
ResponEliminaque es poden tornar poemes
sense deixar
de ser lletres.
Segons com les llegim.
Ets genial, Xavier... moltes gràcies per la teva tanka, la pujaré al post...
EliminaAquesta planta fa molt de goig, i si a més és bicolor...
ResponEliminaAdmiro la llum,
que espanta la foscor
i reflecteix les ombres
de núvols blancs,
sobra la neu.
En les nits gèlides.
Bona nit, Carme.
Moltes gràcies, a tu també M Roser... posaré a dalt el teu poema.
EliminaBona nit!
esta bien neutralizarlos un poquito
ResponEliminaNo deixar mai de ser nosaltres mateixos, malgrat tot, sí, com tu dius, neutralitzar-nos una mica.
EliminaNo t'escriure un poema, Carme, que no en sé, però sí que et puc dir que si tothom fos tan empàtic com el verd, posar-se en el lloc de l'altre sense deixar de ser un mateix, el món aniria millor.
ResponEliminaUna abraçada!
Boníssima interpretació, Teresa! Quanta raó que tens.
EliminaUna abraçada.
I jo t'admiro a tu, per saber com jugar amb les formes del dibuix i les paraules.
ResponEliminaHe pensat una cosa semblant a la dita per na Teresa. Posar-se en la pell de l'altre, sense perdre la teva essència.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula. M'encanta la vostra lectura, perquè és ben certa i perquè també vosaltres us heu sabut posar a la pell del poema (o a la meva).
EliminaAferradetes, bonica!
Admiro el roig
ResponEliminaque pot tornar verdós
sense deixar
de ser tan vehement.
Segons com el sentim.
Quin mirall més perfecte que has fet!
EliminaM'ha agradat molt.
Admiro una gosseta de 13 anys
ResponEliminaque ha quedat cega fa menys d'un mes
i la seva resignació davant de la seva existència actual
així com el seu comportament i qualitats
excel·lents que pels seus instints naturals
sap manejar millor que humans en la seva situació
Abandonada en una benzinera molt petita
gràcies Boa per potser fer-nos millors
perdó, no és una poesia. Salut i pau.
Moltes gràcies, Antonio!
EliminaM'encanta aquesta història de superació de la gosseta Boa. Encara que no sigui poesia, la posaré al post igualment.
Salut i pau!