Borda
Cortines de llum.
I molsa gruixuda.
Un pas cansat.
Un matí pausat.
Matí de festa silenciosa.
Buida de gent i de mots.
Plena, tanmateix, de vida.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La vida continua.... fins i tot , sense nosaltres.
ResponEliminaUns reflexos ben inspiradors, Carme !.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaUna abraçada.
M'ha agradat l'expressió "festa silenciosa". Jo cada cop la prefereixo més i fujo (quan és possible) dels llocs massa plens de gent. És senyal que m'estic fent gran? Potser sí, però i què? ;-)
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Era el matí del darrer Sant Esteve. Passejada per la muntanya tranquil·la i sense gent. I un dinar de quatre persones, que ja és més que les dues que som habituals, però molt tranquil també. Jo, cada cop més, ho prefereixo així, també.
EliminaBon diumenge, Mc!
"Cortines de llum". A la borda no li cal fanalet.
ResponEliminaLlum a vessar sobre el llosat…
EliminaAsí me gustan a mi las mañanas.
ResponEliminaSalud
I a mi!
EliminaSalut, Erik!
Ben copsades aquestes cortines de llum.
ResponEliminaLa vida hi és, amb nosaltres o sense.
Aferradetes, preciosa.
Sempre hi és, la sapiguem veure o no.
EliminaAferradetes, preciosa!
Unes cortines de llum plenes de vida.
ResponEliminaCom ha dit en McAbeu, jo també soc cada cop més de "festa silenciosa", i si puc, m'allunyo dels llocs amb aglomeracions i plens de soroll. Visca el silenci i la tranquil·litat.
Una abraçada, Carme!
Cada vegada, amb els anys i la vida viscuda, valorem més la tranquil·litat, tots plegats. Va ser un matí bonic!
EliminaUna abraçada, Núria!
Una foto preciosa. Jo n'he vist algunes a la Vall d'Aran, fins i tot arreglades per fer'hi estada. Jo també sóc del club dels que els agrada la tranquílitat!!!
ResponEliminaBona setmana, Carme.
Moltes gàcies M Roser!
EliminaBona setmana, també per a tu!
El contrast entre les cortines de llum tan lleugeres amb la molsa gruixuda és molt ben trobat. Com el matí buit i ple alhora.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta preciosa interpretació, Helena!
EliminaEl pas del temps i la natura en aquest indret solitari i tranquil ens porta a la reflexió personal. La llum a cortina realça la foto. Gràcies i salut.
ResponEliminaHi ha moments tranquils i bonics. Moltes gràcies, Antonio!
EliminaUna abraçada.