Qui pogués surar com les fulles d'auró i de bedoll damunt la teva transparència!
Deixar-me dur i fluir amb tu temps enllà.
El teu moviment seria el meu i el mateix bategar ens faria un.
El teu doll em sadolla.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Qui pogués surar com les fulles d'auró i de bedoll damunt la teva transparència!
Deixar-me dur i fluir amb tu temps enllà.
El teu moviment seria el meu i el mateix bategar ens faria un.
El teu doll em sadolla.
Sec, amb ells ulls ben oberts,
els de l'ànima també,
aixoplugada a l'ombra,
respirant la calma del verd, arreu.
En silenci,
agraint el tacte que em connecta a la terra.
Si tanco els ulls, res no canvia.
Soc la mateixa, en el mateix lloc.
Tan ben triades, que hi ha totes les mides
i també molts colors.
Em sembla veure, encara, aquelles mans petites
que van collir-les, que van deixar-les
amb la recança de no poder-se-les endur.
![]() |
| Una foto de la Montse una mica de tot, trobada al seu Instagram |
Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre, indescriptible amb paraules fem (sense cap es...