No es rendeix

És impressionant que un tros de tronc que no feia més de mig metre de llarg, encara  vulgui ser arbre.

Si la soca tallada per dalt i per baix, posada sobre la pedra dura del paviment, encara no es rendeix i treu un brot verd, per què ens hauríem de rendir nosaltres?

Els pagesos seran sempre nostres - Conesa

A Conesa, a la Conca de Barberà, aquest homenatge escultural als pagesos, també duia llaços grocs. Em va cridar l'atenció que els llaços grocs de Conesa, no només aquests de les escultures, eren llaçades. Llaços de debó, no només nusos. Eren bonics.

Interior a Vilaverd

Acolliment, la cambra, 
i serenor d'absència.
Ram de flors seques, metàfora.
I el teu mirall, la vida.

Creu de terme

Solivella

A les carenes, invisibles gegants del vent.
Al castell, tatuatges de còdols a terra.
I just aquí la creu que assenyala el final.
El final del poble, el començament del territori.
O potser a l'inrevés.
L'entrada del poble, el comiat dels camps.
Perquè cada final és un nou començament.

El ratolí de Can Maginet

Quin ratolí

tan valent i atrevit!

... per la gatera.

Còdols de colors

Mosaics del castell de Solivella

Mosaics de la Plaça de l'església de Montblanc

Ens dibuixarem sobre la pell

formes i signes ancestrals

que ens diuen els missatges més secrets.

Com camins de còdols de colors

de misteriosa bellesa.

Campanes marcianes

Campanes de l'església de Vilaverd

- Tu creus que els terrícoles ens descobriran?
- Ni pensar-ho! Hem quedat com unes campanes perfectes! Podem espiar tranquil·lament!
- Les campanes no tenien aquests ulls tan esverats que tenim nosaltres. Com no han de veure que els mirem?
- Tu has vist que ningú s'hi fixés?  Has vist algú que ens senyalés? Has vist algú que ens mirés fixament?
- De fet, tothom passa de llarg, tenen aquests mitjans de transport, amb què van i venen, com si només els importés on coi els deixaran, i no ho entenc gaire... 
- Un mitja de transport hauria de ser per bellugar-se, però ells passen més estona buscant on aturar-se que canviant de lloc.
- Pobra gent, estan endarrerits! En realitat què volen que espiem? El que hem de fer és anar a la nostra.
- Mira, tu!  Ara hi ha algú que ens ha descobert, ens apunta  amb un aparell estranyament primitiu, sort que som de ferro colat i resistirem el que calgui.
- Ah! ja està? no ha passat res?  Potser no són tan dolents com ens pensàvem, aquests humans...
- Tinc entès que sí, que es maten i es maten per qualsevol cosa.
- Amb nosaltres no, estem escampats per tot arreu, som campanes, som antenes, som pals de bandera, som creus de terme, som teulades i terrats, som qualsevol cosa que s'alci una mica i pugui veure i mai no ens han fet res.
- I què posarem a l'informe?
- Que són uns ignorants, que són molt primitius i que sí que són molt dolents, però envers ells mateixos. Nosaltres podem venir a fer el que vulguem. No correm cap perill.
- De fet només volem prendre el sol, per recarregar la nostra energia. Quan estiguem recarregades, apa adéu i ja us ho fareu, pallussos terrícoles!