Campanes marcianes

Campanes de l'església de Vilaverd

- Tu creus que els terrícoles ens descobriran?
- Ni pensar-ho! Hem quedat com unes campanes perfectes! Podem espiar tranquil·lament!
- Les campanes no tenien aquests ulls tan esverats que tenim nosaltres. Com no han de veure que els mirem?
- Tu has vist que ningú s'hi fixés?  Has vist algú que ens senyalés? Has vist algú que ens mirés fixament?
- De fet, tothom passa de llarg, tenen aquests mitjans de transport, amb què van i venen, com si només els importés on coi els deixaran, i no ho entenc gaire... 
- Un mitja de transport hauria de ser per bellugar-se, però ells passen més estona buscant on aturar-se que canviant de lloc.
- Pobra gent, estan endarrerits! En realitat què volen que espiem? El que hem de fer és anar a la nostra.
- Mira, tu!  Ara hi ha algú que ens ha descobert, ens apunta  amb un aparell estranyament primitiu, sort que som de ferro colat i resistirem el que calgui.
- Ah! ja està? no ha passat res?  Potser no són tan dolents com ens pensàvem, aquests humans...
- Tinc entès que sí, que es maten i es maten per qualsevol cosa.
- Amb nosaltres no, estem escampats per tot arreu, som campanes, som antenes, som pals de bandera, som creus de terme, som teulades i terrats, som qualsevol cosa que s'alci una mica i pugui veure i mai no ens han fet res.
- I què posarem a l'informe?
- Que són uns ignorants, que són molt primitius i que sí que són molt dolents, però envers ells mateixos. Nosaltres podem venir a fer el que vulguem. No correm cap perill.
- De fet només volem prendre el sol, per recarregar la nostra energia. Quan estiguem recarregades, apa adéu i ja us ho fareu, pallussos terrícoles!

Comentaris

  1. Bé, almenys hi ha algú que sí que s'hi ha fixat. Potser no tot està perdut...
    De totes maneres, entenc la forma de pensar d'aquests ET's de ferro colat vist com va tot en aquesta nostra societat. Costa tenir esperances i mirar-s'ho amb optimisme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Costa, costa, Mc! Els ulls d'aquestes campanes són espectaculars... no poden dissimular.
      Si sabessin que a vegades som tan indiferents amb els que ens envolten com ho som amb elles? amb les campanes marcianes? Encara pensarien pitjor de nosaltres.

      Suprimeix
  2. Es maten entre ells, ells maten a elles, s'empresonen innocents, es torturen animals, fins i tot es torturen els humans més febles. S'han provat solucions roges, blaves, negres... Encara no s'ha trobat la definitiva, i mentrestant segueixen repetint les que no serveixen.
    (Molt ben trobades les fesomies dels ET's amagats)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Repetint, repetint, violències diverses, fins ... fins, fins... jo què sé! Algun dia, hauran de canviat, terrícoles pallussos!

      Vaig veure de seguida que eren marcianes, i per cert no sabia que les marcianes també tenien pits. he, he, he...

      Suprimeix
    2. Molt bona, aquesta, Xavier! 🤣😂🤣😂
      He, he, he, tampoc sabia que les marcianes portaven faldilla!

      Suprimeix
  3. Una mica marcianes si que ho semblen aquestes campanes tan tapades embolcallades amb una xarxa...I mira quina casualitat, el meu proper post també va de campanes, però en aquest cas, de les nostres, les que toquen ( o tocaven)per molts moments importants de la vida del poble!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La xarxa, només és per a protegir-se dels coloms i elles jo agraeixen molt. A les marcianes tampoc els agrada que se'ls caguin a sobre. Però els hi has mirat la cara? Bon dia M Roser!

      Suprimeix
  4. Bé, ja veus que has de renovar eixe mòbil primitiu que tens. No només ho dic jo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. 😂Ja teniu raó, ja... em va més lent que una tortuga paralítica! 😂

      Suprimeix
  5. La poesia és en l'escaiença de les coses, has fet poesia, doncs.

    ResponSuprimeix
  6. Quin conte més divertit i escaient, Carme! Aquestes campanes bé que se'l mereixen!
    Amb tot, si no volen cridar l'atenció millor que no es posin a tocar, no sigui que a les nits molestin a algun d'aquests intrusos que han pogut aparcar i s'han quedat a dormir al poble... Llavors sí que tothom s'hi fixarà, en les campanes marcianes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!

      Tens raó, hi ha gent a qui li molesten les campanes, cosa que no he pogut entendre mai. Deu ser perquè a mi m'agraden.

      Suprimeix
  7. Jo els veig riure clarament, d'acord que com a espècie no som gran cosa, però ja ens podrien tenir una mica de respecte, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estaria d'acord en dir que fem més pena que no pas riure, però mira potser val més riure que plorar. I més val que els hi fem gràcia que no pas que ens odiïn, que l'odi és molt perillós. Ja en tenim prou experiència.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars