El ratolí de Can Maginet

Quin ratolí

tan valent i atrevit!

... per la gatera.

Còdols de colors

Mosaics del castell de Solivella

Mosaics de la Plaça de l'església de Montblanc

Ens dibuixarem sobre la pell

formes i signes ancestrals

que ens diuen els missatges més secrets.

Com camins de còdols de colors

de misteriosa bellesa.

Campanes marcianes

Campanes de l'església de Vilaverd

- Tu creus que els terrícoles ens descobriran?
- Ni pensar-ho! Hem quedat com unes campanes perfectes! Podem espiar tranquil·lament!
- Les campanes no tenien aquests ulls tan esverats que tenim nosaltres. Com no han de veure que els mirem?
- Tu has vist que ningú s'hi fixés?  Has vist algú que ens senyalés? Has vist algú que ens mirés fixament?
- De fet, tothom passa de llarg, tenen aquests mitjans de transport, amb què van i venen, com si només els importés on coi els deixaran, i no ho entenc gaire... 
- Un mitja de transport hauria de ser per bellugar-se, però ells passen més estona buscant on aturar-se que canviant de lloc.
- Pobra gent, estan endarrerits! En realitat què volen que espiem? El que hem de fer és anar a la nostra.
- Mira, tu!  Ara hi ha algú que ens ha descobert, ens apunta  amb un aparell estranyament primitiu, sort que som de ferro colat i resistirem el que calgui.
- Ah! ja està? no ha passat res?  Potser no són tan dolents com ens pensàvem, aquests humans...
- Tinc entès que sí, que es maten i es maten per qualsevol cosa.
- Amb nosaltres no, estem escampats per tot arreu, som campanes, som antenes, som pals de bandera, som creus de terme, som teulades i terrats, som qualsevol cosa que s'alci una mica i pugui veure i mai no ens han fet res.
- I què posarem a l'informe?
- Que són uns ignorants, que són molt primitius i que sí que són molt dolents, però envers ells mateixos. Nosaltres podem venir a fer el que vulguem. No correm cap perill.
- De fet només volem prendre el sol, per recarregar la nostra energia. Quan estiguem recarregades, apa adéu i ja us ho fareu, pallussos terrícoles!

Portal de l'església vella

L'Espluga de Francolí  - Església vella

Branques de til·ler gronxen l'aire
i en respirem la dansa subtil.

El portal acull tots els esguards
i es fan recer, només mirar-lo.

Tu i jo recorrem camins i places de llum
amb les mans plenes i l'ànima amarada.

Mirall - Rentador de Vimbodí

Brolla una mirada clara

que sadolla i és mirall.

M'embadaleixo de quietud

i suro dins l'instant

i en la calma de la imatge

que em retorna.

És bell el teu reflex, esguard

que ondeja suaument el temps

i fa bategar la llum.

Abocar

Una finestra del Celler modernista de l'Espluga de Francolí

Aboquem l'heura de l'amor per la mirada,

se'ns enfila per la pell,

se'ns esbulla amb els cabells.

A grans dolls, per abrigar-nos.

Relats conjunts - Paisatge de tardor

Sesshū Tōyō,1470-90, Shukei-sansui

L'horitzó confós i emboirat, 
ens fa caminar amb els ulls tancats.
Potser cal aturar-se en la tardor
i aprofitar la bellesa de l'entorn.
Les agulles de les coníferes
no canvien el seu verd
ni les roques esquerdades
repinten el seu gris apagat.
Diu que és tardor, però no la puc veure.
La tristor de cada traç 
porta a dins, una pau amagada.

M'oculto, a mi mateixa, una possible fugida, 
però el pal major orfe de vela, 
sobresurt impertinent per cridar-nos.
Veles avall, veler immòbil:
la coneguda covardia de quedar-se.

Segona versió:

Veles avall, veler immòbil:
la sorprenent valentia de quedar-se.