Relats d’estiu de la Carme

Foto meva d'un carreró de Cadaqués

Relats d'estiu de la Carme. Agost 2018.  
Que us suggereix aquest lloc?  

1.- Elfreelang: Rememoracions
2.- Xavier Pujol: Cadaqués groc
3.- XeXu: Absència
4.- Joan Gasull: El petit lloc 
5.- Rits: Relats d'estiu de la Carme 
6.- Consol: El gat blau
7.- Gemma-Sara: Aigües tranquil·les 
8.- McAbeu: Cuina moderna

Incertes realitats

- Te'n recordes quan vam sopar en aquest lloc, l'any passat? 
- O potser no era aquest, sinó un de semblant?
- Com podríem saber-ho?  Ningú no sap ni on vam anar, ni quin dia hi vam anar. Ni nosaltres mateixos.
- Però tu i jo sabem que sí, que vam anar de vacances i recordem fil per randa totes i cadascuna de les coses que vam fer.
- I tant! No les oblidaré mai. Van ser unes vacances curtes, però molt boniques i molt intenses.
- Plàcides, al mateix temps. Recordo molt les passejades pels boscos.
- I els gorgs del rierol, també. Tot de cop, res era impossible i ho teníem tot a l'abast de la mà.
- No hi ha com la imaginació per a fer real qualsevol desig. 
- Vols que hi entrem a picar alguna cosa?
- Sí, potser així sabrem si era o no era aquest lloc. He, he, he...

Van entrar, van fer una mena de  berenar-sopar, encara les taules eren buides, perquè era aviat. La cambrera que els va servir, era una noia activa, ràpida, menuda, amb els cabells curts molt negres i mentre anava i venia no els podia treure l'ull de sobre.

 I en acomiadar-los,  va dir:

- Fins l'any que ve? Els tornarem a veure per aquí?
- Em sembla que ens confons. No som habituals d'aquest establiment.
- No, no em confonc. Vostés són les úniques persones que han vingut a sopar a aquestes hores, i que a més a més, han demanat exactament el mateix i que (si no s'ho prenen com una impertinència) van vestits ben igual, amb la mateixa roba. Són vostés no en tinc cap dubte. Me'n recordo molt perquè desprès d'acomiadar-nos vostès es van volatilitzar de cop. Encara no m'he refet de l'ensurt.
......

- 😳😱😳😱😨😳😱😨 Ostres! Ho han tornat a fer... sort que ja havien pagat!

Passejada sota els arbres morats

Vine, cabussa't amb mi, ara en el sol, ara en l'ombra
i passegem sota els arbres de fulla morada.
Tots els mots ens vindran a trobar a cada pas
i enllaçarem instants com baules d'eternitats.

Endevino que acabaré la vida 
tal com la vaig començar
alimentant-me només de somis.

Enfilats per les parets...

- Aquella canalla s'enfilen per les parets.
- Què ha passat?
- No res, només juguen.... 😉

Ni que sigui per portar la contrària a les frases fetes, la mainada s'enfilaven per les parets contents i enjogassats.

Finestra a Ciuret

Mirar des de dins cap a fora,

per copsar més bé la bellesa.

Des del cor fins a l'infinit.

Des del ram de flors seques

als arbres de branques bellugadisses,

al bosc, a la muntanya, a l'horitzó.

I l'aire suau que ho refresca tot. 

Safareig a Ciuret

Damunt de l'herba surava sempre l'olor de les flors properes, de la til·la que penjava dels arbres, de les herbes aromàtiques. I el so de la font del safareig.

Damunt de l'herba sura la cinta que fa de corda fluixa, tan tensada com es pot, per fer equilibris, els que tenen equilibri.

Damunt de l'herba suren també converses i rialles conjuntes i pensaments i somnis i paraules escrites i històries impossibles.

Damunt de l'herba suren els reflexos de l'aigua, i l'aire escampa tots els desitjos, il·lusions i anhels que encara no hem aconseguit.

Ciuret - dibuix

Per sempre, 
l'era i les cabanes, 
les cases, el safareig i la piscina,
el riu, els gorgs, 
els faigs i l'ombra dels til·lers,
seran un bell bocí de la nostra història.

Les paraules boniques, les lectures dels grans, 
les pregàries de les nenes, 
els balls bellugadissos de grans i petits, 
les emocions, les sorpreses, els regals.

Les ganes de compartir, els riures i els somriures,
els esmorzars exagerats,
la taula tan llarga, la col·laboració de tots en tot.
Les converses sobre l'herba, 
les petites recances dels comiats.

Afortunats, de ser-hi i de tenir-nos.
#totsplegatsmolemmolt.
Un record pel qui ens faltava.
Sempre et voldríem amb nosaltres,
encara que tu no vinguis. 

Caçador de dragonet

És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la calma i que cadascú estigui còmode en el seu lloc.  A la meva família en tenim un de molt valent i ben predisposat.

A mi m'agraden els dragonets, els trobo simpàtics i divertits. Com s'arrapen amb les seves mans de cinc dits a mi em suggereix una actitud com tendra i innocent. No em fan ni por ni fàstic, però tampoc m'agrada tocar-los. El meu caçador els agafa curosament amb les mans, mai no els espanta ni els fa perdre la cua i els torna al seu lloc, on poden caçar molt millor: mosquits o papallones de nit. A fora. Ells se'n van tot seguit cap a a prop d'algun llum del carrer.

També caça rates-pinyades, quan entren a casa,  algun ocell que a vegades ens ha entrat. Un dia fins i tot una garsa de dins la xemeneia, que feia molta por pel soroll que feia, en feia molt, sense saber quina bestiola  prou grossa podia sortir d'allà.  Va sortir espantada i plena de sutge, però va volar feliç.

Vosaltres també teniu algun caçador pacífic a la família? Què feu quan us entra alguna bestiola?