dilluns, 18 de juny del 2018

Relats Conjunts: refranys del segle XXI



"No et posis mai davant d'un lleó, si no vols que t'empaiti"
"Com més riu el lleó, més breu serà el teu futur."
"No hi busquis cap justícia, és la llei del més fort"


Refrany reciclats:

"N'hi ha per tirar el barret al cap del lleó"
"Tots els lleons són iguals, però el perillós és el que t'encalça."
"No facis el lleó, que la cervesa va cara."
"Lleons i bevedors, a l'infern de dos en dos"
"De lleó i de senyor se n'ha de venir de mena"
"Diuen que si el lleó plora, el perill és fora, si el lleó riu el perill és viu. Però tant si plora com si riu el perill és viu."

Pd: perdoneu la ximpleria... jo ja paro, però si algú s'hi vol afegir, serà benvingut!


"Lleó que et vol mossegar, deixa'l passar"
"Qui no corre, l'atrapa el lleó"
"A lleó enfadat, no li miris el dentat"
"Val més cervesa a la mà que lleó a l'esquena.

..............................................................................McAbeu

Lleó rogent, surt corrent.
............................................................................Joan Gasull

 "Si un lleó et ve al darrera, guanyes segur la carrera"
"Si vols que et marxi la por, planta-li cara a un lleó"
"Reunió de lleons, domador mort"

...........................................................................Maria Roser

Un lleó no pot mentir, o té gana o vol dormir.
.............................................................................XeXu

Lleó escaldat, d'aigua freda tem.
Qui va amb un lleó, al cap d'un any ho són tots dos.
A l'estiu tot lleó viu.

.............................................................................Sa lluna


Soc un lleó i porto barretina
i al que digui el contrari li menjo la sardina.

.............................................................................Xavier Pujol




divendres, 15 de juny del 2018

Sauveterre de Rouergue (Aveyron)



Estructura inamovible, endreçada.
Proximitats amables, sense riscos.
Escletxes de llum vagaregen sota teulades.
I el silenci endormiscat de la plaça...
com si s'hagués perdut el significat dels mots.



Aixopluc, recer i claror
i tanta absència sota les porxades!
Caminem racons per descobrir
que la buidor aclapara.



Hem plantat arbres que es despullen cada hivern
hem buscat colors de geranis i hortènsies
i ni tan sols el color groc  més lluminós
ens farà les passes més segures.






Pous clausurats, bellesa exterior que reconforta
incertesa endins.
Portes tancades des de sempre, que ningú sap obrir.
I espitlleres defensives per on tot just s'escapa un alè d'aire.
On soc? Què duc amb mi? L'arrelament profund  que em desconcerta.



Ens cal pujar penosament dretes escales?
Si només trobem al capdamunt més portes tancades...


dimecres, 13 de juny del 2018

Amer



Poble petit,
una plaça tan gran
i gent valenta.
Siguem fidels
a nosaltres mateixos
i força al braç.

dilluns, 11 de juny del 2018

La Segarra en plena primavera




Hi ha un verd tendre a tocar dels dits
i el verd tan profund a l'horitzó.
Caminem-nos pas a pas.
Amb la serenitat lligada a la impaciència.

divendres, 8 de juny del 2018

Pàgines de pedra


Escrivim la història
en pàgines de pedra
que cauen full a full.

Altres vegades
l'escrivim dalt dels núvols,
pètals i somnis.

dimecres, 6 de juny del 2018

Sévérac (Aveyron)



Vist des de dalt:
un paradís de pau.
Toquem la terra.
De prop o lluny 
sempre veig els camins
que són possibles.



No s'ha perdut
la calma primigènia
ni el so del riu.

Cap temporal
no desfà pau ni lloc.
L'ànima nua.




Passem de llarg
i hauríem de quedar-nos:
viure i ser.
Ser allà on som
un dia i una nit.
Per fer-nos un.



diumenge, 3 de juny del 2018

Màgia a les pedres


Les pedres del nostre orient
ja siguin blanques, rosses o negres
són un regal per tota la gent.
S'estiren, es pleguen, es tallen, es trenquen
i tenen forats per on passa el vent.

Hi ha pàgines de pedra
àguiles, serps, goril·les, esquirols
i altres animals de tota mena.
els cedeix l'espai, sense cap pena.




PD: Finalment, he tornat per acabar l'Itinerari 17 i s'acaba aquí

Portal a Riba-roja d'Ebre La Sirena, (així li havien posat els seus pares i no els ho havia perdonat mai)  havia descobert que podia ...