Poemari de la Pilar Valero a Torelló

Us recordo que dissabte que ve serem a Torelló

Càstig i El monestir de l'amor secret de Dolors Farrés

Hi ha llibres que no els busques, ni els trobes, sinó que et busquen ells i et venen a trobar.  I amb aquests no cal resistir-se, ells sempre guanyen i fan ben fet, perquè si et busquen és que tenen sempre bones raons.

Primer de tot va ser na Caterina Cortès, que va parlar al seu blog de la Dolors Farrés i d'aquestes dues novel·les i ja em van fer el pes.

I sense que jo fes res, un bon amic em va regalar "El càstig"  que tot i que era la segona en l'ordre que va escriure la Dolors Farrés, com que és una preqüela, és cronològicament la primera de la història. I doncs, era molt millor començar per aquesta.

Després va ser  l'Helena Bonals que en va parlar al seu blog.

En Galzeran de Montsingle és un personatge que  em captiva des que l'autora l'explica d'infant. La seva intel·ligència, la seva manera de llegir, la seva memòria, la seva tossuderia valenta, tot, en aquests nen, em va agradar de seguida. És un protagonista d'aquells que, si es pogués fer, n'encarregaries un parell per tenir-los a prop.

M'ha agradat especialment tot el procés d'acceptació, de reflexió, de comprensió de les seves diferències. Des del principi, quan amb patiment seguia les normes de l'església, dels monjos, fins que acaba per escoltar només la seva pròpia consciència.

Gens entesos, sinó jutjats durament pel tot seu entorn, pateixen. Però podem trobar-hi algunes excepcions ens els seus éssers més propers. La germana bessona de Galzeran, Beàtrix, que li fa costat sempre i en qualsevol circumstància i Anastasi, el pare de Berenguer. Que no necessita escoltar-lo en confessió per donar-li l'absolució i  la seva benedicció:

- Sé que en tota la seva vida no ha fet altra cosa que estimar. Ell, que no ha ultratjat mai ningú, va ser capaç de perdonar-me. No vull que m'expliqui res, no cal, ja té la meva absolució. La dama Constança deixaria de somriure si jo em comportés com Germani.

Aquest pare havia abandonat el petit Berenguer, quan en morir la mare, la dama Constança, va fugir per fer-se frare.

Escoltar la pròpia consciència, escoltar l'amor. Ho fa Galzeran, ho fa Berenguer, ho fa el seu pare i ho fan també Beátrix i  fins i tot la seva mare, que sap el secret des de sempre encara que ningú l'hi ha explicat.

Són dos llibres que m'han arribat profundament. Tots dos. Tenen una intensitat que s'agraeix.

Perquè ens cantin els ocells

D'una foto de la Mònica

Diàleg poètic que ve d'aquí

Perquè ens cantin els ocells

em penjo nius que els acullin,

i tothom qui vulgui els podrà escoltar.

Poso el cor vora la porta,

per recordar-nos l'amor.

I tinc les flors ran de l'escala

com a medecina de somriures.

Sempre vull que entri claror

per la cortina mig oberta.

Dalt del terrat, els somnis

rere una barana per protegir-los.

Si tu vols, hi pots pujar,

no hi covo somnis inaccessibles.

Pressentida recança

D'una foto de la Mònica

Tant el dibuix com el poema venen d'un diàleg d'aquí.

El sentiré molt lluny, el mar

i també lluny, la muntanya, 

i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis.

Per més que m'aferri a qualsevol suport...

L'enyorança serà com l'aire

que omple sense omplir, cada buida absència.

I el record serà, potent, de tot allò que mai no va ser.

Resclosa d'Albanyà

El sol ponent donava calidesa a l'aigua
i un vent suau acompanyava el seu so.

Ja no vull més miralls ni reflexos,
ara em calen només transparències, 
per veure amb claredat el fons.

Democràcia!!!

Vaig néixer lliure, però

en un país ocupat i vigilat.

Ara que puc decidir:

 no hi renunciaré.

Seguirem intentant alliberar-nos:

El meu poble i jo.

Taula d'orientació

Digues: quin és el punt cardinal que et guia?
Quin vent empeny el teu pas i el teu esguard?
Escriuré el teu nom entre les muntanyes
perquè només amb la mirada, et pugui trobar.