Albada

Encara no es dibuixen bé les formes,

encara no han nascut tots els colors.

L'albada estén els braços.

La cova no era tan fonda

ni ella estava tan amagada, només arraulida.

Què necessites? Li vaig dir.

Descarregar-me de tot allò que no és meu.

Poc a poc descarreguem...

Hi ha algun dubte, alguna por,  alguna indecisió,

això no és meu, això tampoc, va dient.

Surt amb mi,  el paisatge ja es veu

i el sol  ens escalfarà els dies d'hivern.

Sortim... 

Estenem els braços, com si volguéssim volar.

El molinet

Els blaus i els verds es barregen a l'ànima,

en el repòs i la calma del temps present.

Sota la quietud,

moviments imperceptibles no s'aturen.

Hi ha un batec potent sota la superfície.

Relats conjunts: Nena tibetana

Liu Yun Sheng - Nena tibetana

Quan la Tenzin va veure tots aquells quadres, de retrats hiperrealistes de nens tibetans, en aquell museu, no s'ho podia creure. Se'ls mirava un a un i de tots, va reconèixer dos nens del seu poble, una companya seva de quan anaven a l'escola i també a ella mateixa! "Aquesta nena soc jo, quan era petita". Es va posar a plorar davant del quadre, veient com era ella en el passat.

La Tenzin havia viscut amb la seva família en un petit poble tibetà lluny de ciutat i malgrat que casa seva quedava allunyada del poble i de l'escola, els seus pares li van posar aquest nom,  que significa "saviesa" perquè volien que tingués una educació.  No era fàcil, no tenien gaires mitjans, però ella s'hi va esforçar molt, tant amb les caminades d'anada i tornada com en els estudis. Li agradava.  Era una nena seriosa i treballadora i quan va tenir quinze anys, va voler anar a la ciutat a veure si podia tenir una vida diferent i millor que la seva familia. I allà, com que hi havia molts turistes i molta feina disponible dedicada a ells,  va trobar feina i va continuar estudiant per a ser guia turística.

Quan va trobar-se en aquella pintura, va buscar  la manera de trobar el pintor. No sabia  gaire per a qué el volia trobar, però per a ella, que no tenia imatges ni fotografies de la seva infantesa, va ser com un miracle poder- se veure. Va buscar a la botiga del museu una reproducció, la va  trobar, encara que era més petita de l'original.  Se la va voler emportar a casa. 

I quan va poder localitzar el pintor,  s'hi va presentar,  amb la reproducció a la mà. El pintor li va dir que conservava els mateixos ulls preciosos i la  mateixa mirada profunda i seriosa. 

 -Senyor Liu Yun, que té més pintures d'aquella època?

- Sí que en tinc, de persones i també del teu  poble.

- M'agradaria molt tenir imatges d'aquella època.

- Vols dir pintures? 

- Què, si no?

- Fotografies, te'n puc fer copies, si vols.

- Oh! M'encantaria!

- D'acord  les buscaré i te'n faré copies per a tu. Amb una condició…

- Quina? Ja les pagaré!

- No, no vull pas  que les  paguis, vull una altra cosa: et puc tornar a pintar? 

- I tant que sí!  Vosté m'ha retornat la infantesa...

Torre de guaita

Tossal de Moradilla - Els Alamús - Segrià

No cal pujar al tossal per veure la lluna.

Ja hi tenim hissada la nostra bandera.

Ens quedarem a la plana,

tocant de peus a terra.

I la lluna plena s'enfilarà més amunt de les carenes

més amunt que tots els cims

i encara que sigui de ben lluny

il·luminarà la plana i el teu rostre i la teva pell, 

de lluny,  tota la llum a l'ànima.

……………………………………………………………………………..carme

Dalt de la torre de guaita, 
una nit, de lluna plena, 
la bandera s'il·lumina, 
amb la llum de la carena.

……………………………………………………………………………..xavier

Refrany inventat

No cal que posis un forrellat tant fort, 

si la porta és tan fràgil.

…………………………………………………………….carme

Una porta vella ho aguanta tot,
si li poses un forrellat ben fort.

……………………………………………………………..McAbeu

A porta ben tancada,

finestra esbotzada.

………………………………………………………………carme (seguint la idea d'en Xavier)

Si a la finestra no en poses, 

quin servei fa un forrellat a la porta? 

.....................................................................sa lluna

Secrets ben fermats
que per la finestra sortiran.

......................................................................sa lluna

La casa més vella del món

Quan al Serafí,  li van dir que li havia tocat aquesta casa en herència d'un seu oncle que gaire bé no coneixia,  li van passar  tot d'idees negatives pel cap.  No acceptar l'herència.  Per què vull jo aquesta desferra?  Acceptar-la i vendre-la pel valor que fos.  Per poc que sigui,  alguna cosa me'n donaran.  Però  en Serafí, se la va anar a mirar massa vegades i al final,  se la va anar sentint seva,  com si ho hagués estat sempre.  El problema era,  amb quins diners l'arreglaria, si no en tenia?  Però què coi!  De mica en mica,  amb el temps i una canya,  l'aniria millorant.  La casa més vella del món tornaria a tenir vida.  Encara que fos per la següent generació. I aquest projecte, tot de cop el va il·lusionar.  I aquesta il·lusió,  pensava ell, tenia més valor que la casa.

El pont de ferro

Repte viual 366 El pont Eiffel

dins Relats en català

Seguint el poema de l'Helena

Sento encara les passes, de tots:

dels que no van gosar passar, 

dels que van passar massa de pressa,

gairebé sense mirar, 

dels que de cada passa en van fer 

un passeig i un plaer per als ulls.

I la intempèrie continua arreu

per als uns i per als altres.

Tot esperant que alguna profunditat de l'ànima

o bé algun cau acollidor al final de tot

pugui aixoplugar-nos uns instants.