Relats conjunts: Nena tibetana

Liu Yun Sheng - Nena tibetana

Quan la Tenzin va veure tots aquells quadres, de retrats hiperrealistes de nens tibetans, en aquell museu, no s'ho podia creure. Se'ls mirava un a un i de tots, va reconèixer dos nens del seu poble, una companya seva de quan anaven a l'escola i també a ella mateixa! "Aquesta nena soc jo, quan era petita". Es va posar a plorar davant del quadre, veient com era ella en el passat.

La Tenzin havia viscut amb la seva família en un petit poble tibetà lluny de ciutat i malgrat que casa seva quedava allunyada del poble i de l'escola, els seus pares li van posar aquest nom,  que significa "saviesa" perquè volien que tingués una educació.  No era fàcil, no tenien gaires mitjans, però ella s'hi va esforçar molt, tant amb les caminades d'anada i tornada com en els estudis. Li agradava.  Era una nena seriosa i treballadora i quan va tenir quinze anys, va voler anar a la ciutat a veure si podia tenir una vida diferent i millor que la seva familia. I allà, com que hi havia molts turistes i molta feina disponible dedicada a ells,  va trobar feina i va continuar estudiant per a ser guia turística.

Quan va trobar-se en aquella pintura, va buscar  la manera de trobar el pintor. No sabia  gaire per a qué el volia trobar, però per a ella, que no tenia imatges ni fotografies de la seva infantesa, va ser com un miracle poder- se veure. Va buscar a la botiga del museu una reproducció, la va  trobar, encara que era més petita de l'original.  Se la va voler emportar a casa. 

I quan va poder localitzar el pintor,  s'hi va presentar,  amb la reproducció a la mà. El pintor li va dir que conservava els mateixos ulls preciosos i la  mateixa mirada profunda i seriosa. 

 -Senyor Liu Yun, que té més pintures d'aquella època?

- Sí que en tinc, de persones i també del teu  poble.

- M'agradaria molt tenir imatges d'aquella època.

- Vols dir pintures? 

- Què, si no?

- Fotografies, te'n puc fer copies, si vols.

- Oh! M'encantaria!

- D'acord  les buscaré i te'n faré copies per a tu. Amb una condició…

- Quina? Ja les pagaré!

- No, no vull pas  que les  paguis, vull una altra cosa: et puc tornar a pintar? 

- I tant que sí!  Vosté m'ha retornat la infantesa...