Aigua

Quan el temps s'alenteix

i el pendent minva…

gaudim de les darreres escumes

i ens convertim en transparència.

Riu

Era un riu blau que passava pel mig del desert.  

Mirava d'omplir-lo, però no se'n sortia.

Gra de Fajol

Desitjat i magnífic, 

conegut, proper  i estimat

i a la vegada

ara mateix, inaccessible.

Proximitats

Els colors quan es toquen,  es barregen i  es fonen un amb l'altre.

A vegades guanyen a vegades es descoloreixen.

Si no s'arriben a tocar,  es mantenen ells mateixos,

sans i estalvis, nets i autèntics.

Neu primavera

Desgela,

Cauen gotes arreu,  sota el cel blau.

Un regal més d'aquesta primavera

que ens fa obrir els ulls  admirats

com si fóssim infants.

Sempre arriba el desgel

i sempre tot té un final.

La neu es farà aigua

i omplira els rius.

I cada cosa que s'acaba dins nostre

ens deixa plens de record i de vida viscuda.

Cova de llum

Una vegada hi havia una estrella que va caure allà a la muntanya.  Com que tenia por que algú l'agafés i se la volgués quedar, va pensar en amagar-se en una cova ben fosca. Però amb ella a dins, aquella cova tan fosca va quedar il·luminada i va ser la seva pròpia llum la que la va amagar.  Enlluernava tant que ningú sabia d'on sortia la claror.  Ningú la podia prendre.

Fonts que ragen

Escolta!

Toca!

Beu!

Quin goig que ragin tantes  fonts

que tant de temps han estat seques!