Ermita de la Mare de Déu del Prat. Sant Joan de les Abadesses.

Ermita de la Mare de Déu del Prat. Sant Joan de les Abadesses.

Cada passa damunt de l'herba ens dona calma.

Cada remor que ve del riu ens dona força.

I tantes coses per mirar,  l'alegria.

Relats conjunts de setembre: El matí després del diluvi de William Turner

El matí després del diluvi,  Déu s'ho mirava des de molt amunt (com diu en Quico Pi de la Serra)  i ningú va tenir pietat de tots els ofegats, de tots els pobles que ja no existien,  de tot el que hi havia abans i que ara era mar.  Tot era mar.

Noè, ja tenia prou feina dins de la seva arca, per  preocupar-se dels que havien quedat fora. No volia ni pensar-hi, perquè allà fora,  al gran desastre,  hi tenia amics i persones que s'estimava i que eren bones persones.  I  la veritat és que estava una mica dolgut  amb aquest déu que havia volgut fer net de quasi tot i l'havia preservat a ell, a la seva família i als animals.  No  podia haver salvat, almenys, els seus amics i parents, com ell li havia demanat?

El segon dia d'estar tancats a l'arca, quan encara  queia l'aigua a bots i barrals va sentir veus i crits, i plors  i va treure el cap a veure què eren aquells sorolls. Va veure un fràgil rai de fusta amb unes quantes persones a  sobre.  Desconeguts...  quina llàstima! Si fossin amics sabria què fer.  Però eren desconeguts. Tenia molta por, por de deixar-los a la seva sort, tenia por d'acceptar-los a dins de l'arca...  i tenia por de déu,  que li havia ordenat d'estar, només, per la seva arca, la seva família i les seves bèsties.

Però a vegades, a les bones persones,  per a continuar essent bones persones, els cal desobeir.   Van tirar unes cordes,  i van anar pujant tots els del rai.  On els ficarem? Es haurem de repartir els provisions...  tot eren problemes,  però els va pujar, malgrat tot.  I déu,  que continuava mirant-s'ho tot de molt amunt, ni tan sols es va enfadar.

******************************************************************************

Versió resumida:

Seia allà dalt i tot era claror

mentre que allà baix tot era crit i plor.

Noè beneïa la seva sort

i plorava tots els seus amics morts.

Dolgut amb un déu massa  cruel

va decidir salvar 

a tots els qui es van apropar.

Relleu o dibuix sobre metall

Preciós plafó metàl·lic gravat amb relleu del conjunt monumental de Sant Martí Sarroca.  

Està col·locat allà,  in situ,  a sol i serena. De moment es manté en molt bon estat. 

Per més dura que se'ns hagi fet la pell,

encara que les cicatrius siguin profundes

i dibuixin les històries més antigues;

tenim el sol  i els núvols,  

el fred  i la calor,  

la pluja, la pedregada, la neu  i el vent...

i el temps, i el temps,

que lentament ho va esborrant. 

El pèlag petit de Vilobí del Penedès

Pintaré de verd l'aigua transparent

i els peixos nedaran d'incògnit.

Els peixos nedaran d'incògnit

i els pescadors no podran veure'ls.

Els pescadors no podran veure'ls 

i plegaran les seves canyes.

Plegaran les eves canyes

i saltarà un peix vermell.

Saltarà un peix vermell

i tornarà la llibertat al gorg.

..................................sa lluna

Tornarà la llibertat al gorg
i baixaran els infants a banyar-s'hi.

...........................Xavier Pujol

baixaran els infants a banyar-s'hi

i jugaran a tocar i parar amb els peixos

............................Barbollaire

... a red fish will jump out
and land on the grey back of a donkey.

The donkey will greet it happily
and carry it to a windmill in La Mancha.

The windmill in La Mancha will open its door
and out steps Don Quixote.

Don Quixote mounts the donkey,
and takes him back to Sancho Panza.

Sancho Panza laughs happily
and throws the red fish into the air.

The red fish thanks him, flies and flies and flies

and...

....................................................Sean Jeating

L’ombra de les plantes de les vores
amaguen els peixos nedant.

S’amaguen els peixos nedant
dels fils amb trampa d’acer

Pels fils amb trampa d’acer
es teixeix una xarxa de mort.

I es teixeix una xarxa de mort
Per on s’escapa el preciós peix roig.

..............................................................qui sap si...

Faré un poema d'aigua verda
i m'hi submergiré.

...............................................................Helena

Monestir de Sant Pere de Camprodon

Entrada del monestir de Sant Pere de Camprodon

Recorda't d'aturar-t'hi,

No t'oblidis d'anar més enllà.

Recorda't de reposar a l'esplanada de davant.

No t'oblidis de buscar els diferents punts de vista.

Recorda't de l'ombra dels arbres, quan la necessitis.

No t'oblidis del sol, si fa fred.

Recorda que, també, hi ha la font.

Si tot sembla acollir-nos...

No, no pots anar-hi amb presses, 

pren-te tot el temps que necessitis.

El mar i el matí

Una fotografia de Xavier Pujol

El sol surt pel Cap de Creus

i contempla el seu reialme:

rocs i cales li són feus.

Avui al mar hi ha més calma,

es mira la seva gran plana

i enyora la tramuntana.

..........................................................Xavier Pujol

Mandreja el sol damunt la mar.

Hi ha un deixant d'alba a frec d'onades.

El cel s'encén de bon matí

i el seu color se'ns encomana.

............................................................Carme Rosanas

Can Cadena de Valldoreix

Can Cadena de Valldoreix

Aquest  entorn se'm fa estrany

i ni tan sols endins soc ben bé jo mateixa.

Forastera arreu

sense moure'm de lloc.

I puc parlar  i puc cantar

i puc riure i puc jugar.

Envoltada i plena de gent, 

i ben sovint

amb una solitud inexplicable.