La Gola del Ter

Entre riu i mar.

Passejant sol per la llenca de sorra

abasta tots els infinits que semblaven perduts.

Balcons privilegiats (des de Sant Miquel de la Roca)

Pensava que sempre podria mirar ben lluny: horitzó, objectiu o fita… 

però ara només miro a prop: aquí, ara, avui, com a molt demà.  

Trobo a faltar la crida de les coses provisionalment inabastables. 

Dalt del turó

Dalt del turó

Hi ha una heura invasora.

La casa, l'arbre.

 Camí amunt

la vellesa, com l’heura.

El cos i l'ànima.

La Gola del Ter

D'un arbre mort

en fan un mirador,

els corbs marins.

Ronquen les notes

d'un desfet pentagrama

remor de riu.

..................................................carme

Vomita l’aigua
l’arbre que vol renéixer
per ser banc d’ocells.

Va coent el sol
les blaves ones del riu,
vell pentagrama.

-------------------------------------------qui sap si...

Suren colors
d'un pentagrama viu,
alçant el vol.

..................................................sa lluna

Viva, la música,
d'uns colors que s'envolen.
Escolta el riu.

....................................................carme

És cada línia
del meu vell pentagrama
el camí més viu

Xapoteja sons
la tranquil•la aigua
del riu aturat.

....................................................qui sap si

Sol de primavera

a l'arbre enmig del riu

corbs marins esperen

amb paciència

damunt les branques que suren

corbs marins esperen

...............................................barbollaire

Illa petita
que les grans preconitza.
Bon averany.

.....................................................Helena

Es fa fosc

Es va fent fosc

Els colors canviants

passen de pressa.

Me'ls vull endur, 

però davant dels meus ulls

es tornen negres.

.......................................................carme

Dins la retina
si no pots retenir-los,
es queden foscos.

........................................................sa lluna

Es pinta la nit
de famolenca negror
preparant la llum.

........................................................qui sap si...

Són meus els colors
que m’envolten en la nit
meus i del meu cor.

.........................................................qui sap si...

Mentre els mirava
quan arriba la fosca
els colors moren.

..........................................................xavier

M'impressiona

el profund més enllà
de claror insospitada
i te l'agraeixo
amb una abraçada.

...........................................................Olga Xirinacs

Es pon el sol
darrere les muntanyes.
Es farà vers.

..............................................................Helena

Light in far distance
let us feel so very near
the peace of the night.

.............................................................Sean Jeating

Des de l'habitació

De vegades la llibertat

és com un curt viatge,

com una finestra oberta,

com una pau i un silenci.

La llibertat, 

que passa de llarg, 

com un miratge.

Colors torrats de febrer

D'esquena al mar, 

quan sembla que ja no hi és,

per sobre les herbes massa torrades de sequera,

hi ha, encara,  horitzons, ben coneguts.

Els arbres s'afanyen a dibuixar randes sobre el fons blau

amb les seves branques nues

per confirmar la  bellesa, arreu.

Darrere meu,  el batec del mar.