Porta a Calafell

I ens connecten a la vida,

cada traç o cada mot,

cada nota o cada color,

cada silenci, cada espera.

Teulades i mar

Més enllà de les teulades, 

més enllà dels turons, dels boscos,

de les muntanyes més altes,

jo sempre et veig: ets el meu mar.

Relats conjunts de febrer: Madonna del Magníficat

Sandro Botticelli, 1481, Madonna del Magnificat

Perdoneu, però així no hi ha manera… allò que deia la meva mare amb una mica de mofa de: “l'un ho fa, l'altre ho té i l'altre mira si va bé", no ha estat mai una bona manera de treballar. 

Si voleu que el llibre quedi ben escrit i com ha de quedar, feu el favor de marxar tots, d’entretenir-me el nen i d’anar a jugar amb ell en un altre lloc i deixeu-me treballar en pau.  

Que ja està bé, àngels de Déu!  Esteu magníficant aquest Magnificat i al final en sortirà un bon nyap.

Més amunt que la lluna

D'una fotografia de sa lluna, copiada o espatllada amb el paint 

I seguint la idea  que em va donar el seu poema:

Segur que no ens calen gaires vides

per arribar on és la lluna.

Només l'esguard sincer

que parla més que els mots,

i ens diu l'amor, és suficient.

Santa Oliva i la lluna

Ni els arbres, ni les torres

no poden arribar a la lluna.

Només els somnis

i l'amor

i la il·lusió...

ho intenten sense cansar-se, 

un cop i un altre.

Ciutadella íberica de Calafell

Colors càlids embolcallen la història.

Passes lentes escolten el xiuxiueig silenciós de les pedres.

I nosaltres vivint només l'instant.

A fora tantes informacions,

a dins tanta memòria

de tantes coses que compartim sense ni tan sols saber-ho.

Retalls

Amb retalls de fustes han fet una porta.

I els trossos componen un tot en harmonia.

Jo tinc retalls de temps ben diferents.

No són records mig oblidats,

ni barreges incoherents 

ni sopes de lletres que no s'entenen…

Amb els retalls de temps hem fet

descobriments i troballes,

hem endreçat somriures i emocions de tota mena

hem construït il·lusions asserenades,

i els records són nets i em connecten a la vida.