Més amunt que la lluna
D'una fotografia de sa lluna, copiada o espatllada amb el paint
I seguint la idea que em va donar el seu poema:
Segur que no ens calen gaires vides
per arribar on és la lluna.
Només l'esguard sincer
que parla més que els mots,
i ens diu l'amor, és suficient.
Moltes gràcies per portar el "meu vol llunàtic" fins aquí!.
ResponEliminaL'amor té tota la força per enlairar-se i arribar on sigui. Crec que no hi ha res més fort i poderós, sentir-ho, rebre'l i donar-ho.
I no, no has espatllat res. És una altra manera de veure'l, compartir també és amor.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies a tu i a la teva força poètica inspiradora.
EliminaÉs cert que compartir també és amor.
Aferradetes, bonica.
Jo prefereixo que siguin els meus ulls que xerrin l'amor!
ResponEliminaDoncs sí, a vegades, les coses són millor així!
Elimina
ResponElimina"...el sol mantindrà la flama
La lluna encendrà passió"
(Roba estesa)
I que duri!
EliminaLovely idea. I like it.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sean!
EliminaNo vull arribar a la lluna,
ResponEliminaés on viuen els meus somnis
i es on miro
quan penso amb tu
i com la llum del sol que reflexa,
també ella reflexa el meu mirar.
Deixa’m la lluna com l’armari
on guardar els anhels i els somnis,
els petons que encara no m’han arribat
i les carícies que ja ens hem fet.
Deixa’m pensar
que tenim alguna cosa nostra
solament nostra
que compartim
tots els poetes enamorats.
qui sap si...