L'habitació rodona de la torre

Era una habitació tan especial!

La millor de tot l'edifici.

Rodona,

amb un balcó ben florit,

amb una vista sobre els horts i els prats,

sota terrat per sentir la pluja de la nit.

I tota plena de somnis bonics per a poder triar.

Granoteta minúscula

Perduda en l'asfalt d'un carrer, sense saber com havia pogut arribar allà, possiblement alguna tempesta de la nit anterior l'havia arrossegat massa lluny de l'aigua.

Pintant amb la Joana

Provant uns colors de Gouache, sòlids, de barra, que es poden pintar sense aigua.

- Àvia, tu dibuixa el que tu vulguis...

- A veure, que m'ho penso...  què podria dibuixar?

- Podries pintar unes barques.

- D'acord, miraré de dibuixar unes barques que tinc en una fotografia. I tu què pintaràs?

- Jo pintaré el que jo vulgui.

Un arbre i unes flors

Uns unicornis

Una teranyina amb la seva aranya

Casa

Es desdibuixa la casa, 

amb els anys de ser buida 

i de no ser la llar... 

em costa reconèixer el mateix lloc 

i els mateixos objectes. 

La miro com qui mira un lloc desconegut, 

hi entro com si fos forastera. 

Ja sé que fa molts anys que vau marxar,

més de vint, tots dos,

però el temps no ha fet que m'hi acostumés.

La casa ja no és la mateixa casa...

La defujo…

Dins la façana vermella

Vestit vermell.

Uns ulls blaus com de cel.

Mirada buida.

Empolainada.

Elegant a tothora.

I un buit immens.

Buit als teus ulls.
la mirada perduda.
Pensaments íntims.

..................................sa lluna

Els dies passen.
Darrere la finestra
el temps s'atura.

Xavier Pujol................................

Finestra endins,

color blau que s'allunya.

Façana ardent.

…………………………….……Helena Bonals 

Relat de Juliol de la Carme: Finestra

Continuo, un estiu més,  amb els relats de la Carme, per si a algú li ve de gust escriure un conte o un poema  sobre aquesta imatge.

Sempre li havia semblat que allà dins hi havia de viure una princesa, i a vegades, somiava despert que la podia conèixer, que podia veure-la,  escoltar-la, tocar-la…

Però el seu era un poble molt petit i no hi havia princeses. El casalot al què anomenaven castell era un altre,  que no tenia finestres gòtiques. 

I  a més a més, en realitat, ell no tenia gaire bona opinió de les princeses.

I es  va posar a somiar coses ben diferents, com ara que aniria a veure món. Però després no sabia si somiar que aniria fins a un món sense princeses de cap mena  o bé somiar que si n'hi havia alguna,  al menys  fos de carn i ossos i no només imaginada.

 Participacions:

1.- Sa lluna

2.- McAbeu:  Homeotelèutons del duc xaruc

3.- Xavier Pujol  (deixat als comentaris i copiat aquí a sota)

4.-Artur: La finestra 

5.- Helena: L'espill de l'ànima

6.- Núria: Cortines

Relat d'en Xavier Pujol inspirat en una cançó dels Beatles:

Vaig trucar a la teva porta i no responia ningú. Però sense veure't et percebia rere les cortines. La tarda s'emportava els vells records i el capvespre me'ls retornava.
No llegies els meus wadsaps i si et telefonava no agafaves el telèfon.
Sentia respirar les cortines, t'imaginava rere d'elles. De veritat que mai no vas pensar en mi?
Vaig trucar per darrer cop, i... Em vas deixar sense resposta.

Platja i estel

Somnis d'infant

petjades i gavina

sobre la sorra.

Records viscuts

i camins per recórrer

tan llargs, tan curts.

Que lent el món, que lent el món, que lenta

la pena per les hores que se’n van

de pressa.

........................................................................Helena Bonals