Platja i estel
Somnis d'infant
petjades i gavina
sobre la sorra.
Records viscuts
i camins per recórrer
tan llargs, tan curts.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa.
........................................................................Helena Bonals
"Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se’n van/ de pressa".
ResponEliminaMolt bo, Helena. Has complementat molt bé la idea de la Carme.
EliminaMolges gràcies, Helena. És molt bo el teu poema afegit. I com diu en Xavier completa molt bé la meva idea. El poso al post, entenc que les barres separen els versos, oi?
EliminaQuina combinació tan ebcertada dels haikus amb la pintura. Sobre tela?
ResponEliminaNo, no és sobre tela. No he pintat mai sobre tela, sempre en paper i sempre en format petit. Gràcies, Xavier.
EliminaLa imatge del estel en llibertat vigilada, contrasta molt bé amb la dels passos, que son lliures d'arribar a on vulguin, sense límits.
ResponEliminaSalut ;)
M'has fet pensar que l'estel en llibertat vigilada, vola ben alt i la gaudeix molt. En canvi els passos sense límit, estan enganxats a terra. M'ha agradat aquesta teva versió i m’ha agradat molt veure-li l'altra cara. Mai no som ben lliures del tot, i potser tampoc tan lligats com ens pensem.
EliminaMoltes gràcies, Artur i salut!
Els somnis d'infant i la realitat viscuda, poden haver anat pel mateix camí... o no.
ResponEliminaAferradetes, nina.
A vegades costa de fer coincidir els somnis i la realitat, però alguna vegada conflueixen.
EliminaAferradetes bonica!
Sobre todo que lento a veces en eta época veraniega de calma chicha.
ResponEliminaBesos
Lent o ràpid... a viure'l intensament!
EliminaUna abraçada.