El far de Sant Sebastià

Hi ha una fosca persistent

malgrat la primavera

i malgrat l'allargament del dia.

Necessitem un far

en el lloc adequat.

Just allà on senyala la costa.

Ni més enfora ni més endins ens serveix de res.

Just al seu lloc.

Però no hi és. 

 

Vora el llac gelat (replicant un dibuix antic)

Vora el llac gelat, la vida semblava aturar-se.

Hi havia una quietud i un silenci

que semblava un moment quasi irreal. 

Al final, un grup de persones va trencar, en uns segons,

el silenci i l'encant a la vegada.

Vam marxar poc a poc, va ser una breu visita.

Queda la imatge que pot fer- me reviure

d'una sola mirada aquell instant.

 

L’Àvia dels cabells blaus

- Aquesta ets tu, àvia,  amb els cabells blaus i la faldilla groga.

L'àvia que que no s'havia tenyit mai els cabells  i que quasi mai no portava faldilles... i encara menys groga,  ha volgut trobar que s'hi assemblava molt.

Al cap de pocs dies, se'n va anar a comprar una perruca  i va comprar-se també una faldilla llarga i groga...  i quan la seva neta la va veure es van fer un tip de riure totes dues, i ningú més a la família entenia res ni sabien de què reien…  

Les figures de la Joana I: la sirena

La Joana ahir va fer quatre anys.

I aquesta setmana em va regalar dues decoracions pel meu jersei fetes amb gomets. Una era la que veieu a la foto. Jo li vaig dir:

- Quin conillet més bonic!

- No, àvia, - va dir ella - no és un conillet, és una sirena.  

I m'ha semblat que podia per una part correspondre al seu regal i per altra part fer-me perdonar la meva mala interpretació, inventant un conte: el de la sirena que volia ser conillet.

Hi havia una vegada una sireneta, que es deia sireneta Joana,  havia crescut molt i ja era una mica gran, però encara era una nena, tot just acbava de fer quatre anys.  I vivia sota al mar amb la seva mare sirena,  i anava a l'escola de sirenes i jugava amb les seves amiguetes sirenetes.  

Un dia, amb les seves amigues, van pujar fins a la superfície del mar i van veure que  en aquell lloc, a tocar de l'aigua hi havien uns boscos de pins i de romanís i farigoles que van trobar molt bonics.  I mentre miraven i miraven van veure passar un conillet. Com que non'havien vist mai cap el van cridar i li van dir:

- Ei!  Atura't, no corris tant!  Tu qui ets?

- Jo soc un conill i vosaltres?  Sou ben estranyes!

- Nosaltres som sirenes.

El conill les ensumava movent el seu nasarró molt ràpidament amunt i avall.  

- No feu olor de bosc - els va dir-  esclar, és que no teniu potes, no podeu anar pel bosc. 

La sireneta Joana, va pensar que li agradaria molt anar pel bosc, però que per això havia de ser conill.  I va començar a pensar com podia transformar-se en conill.

Tenia dos problemes principals: els conills tenen les orelles llargues i la cua curta i ella tenia les orelles petites i la cua ben llarga.  Com ho podria fer?

Com que sabia que la Joana dibuixava i retallava molt bé, li va demanar si podria fer-li unes llargues orelles de conill.  I la Joana, que tenia molta traça, les hi va fer.

La sirena, va arronsar la cua, tot cargolant-la una mica i ja es va veure com un conill de veritat.

I quan va sentir que l'àvia deia. Quin conill més bonic! Es va posar a saltar i a ballar d'alegria.

- Ja soc un conill! Ja soc un conill!

La Joana, però no volia enganyar-la i li va explicar molt bé, que no, que no era cap conill, que només anava disfressada de conill.

- Però mentre vaig disfressada de conill, ja soc un conill!!!

La Joana va pensar que la sireneta Joana tenia una mica de raó. Ja que quan ella es disfressava d'Elsa, i mente jugava a ser Elsa, també era l'Elsa.

El conill a la vora del mar, a sota d'un arbre i a prop del seu cau, es feia un tip de riure...

- Ha, ha,  ha...  sirena, que no veus que si ets conill no podràs tornar a dins del mar?  Jo no hi puc anar.

- Em trauré la disfressa i tornaré.  

Ho va fer així i en un tres i no res, tornava a ser al fons del mar, a l'escola de sirenes que ja la trobaven a faltar.

Però l'àvia de la Joana, va guardar sempre aquella sirena que havia volgut ser un conill i  tan bonica era de sirena, com de conill.

Parc El Falgar de Les Franqueses del Vallès. Paral·lelismes: Mentre caminàvem.

Mentre caminàvem, la conversa fluïa tranquil·lament.

Al parc, mentre caminàvem, tot se'ns feia de bon mirar.

Retrobar-nos, mentre caminàvem, va ser com si no hagués passat el temps.

Tantes paraules compartides, mentre caminàvem, barrejaven els records amb el present.

Ara, el repte és trobar aquest temps, que avui teníem a les mans, mentre caminàvem

Gota

La màgia d'una gota d'aigua.

Tensió superficial.

Llum i reflex.

Forma adaptable que busca recer.

De duració variable.

La màgia d'una gota d'aigua.

Les escletxes de Papiol

Veiem una petita escletxa,

ens hi endinsem amb els ulls ben oberts,

com en una aventura apassionant.

Perdem el món de vista, momentàniament.

Instants petits.

Instants immensos.