El far de Sant Sebastià
Hi ha una fosca persistent
malgrat la primavera
i malgrat l'allargament del dia.
Necessitem un far
en el lloc adequat.
Just allà on senyala la costa.
Ni més enfora ni més endins ens serveix de res.
Just al seu lloc.
Però no hi és.
Deu estar ben amagat o ben perdut... entre tanta fosca, és necessari un bon far per treure'ns d'aquesta negror.
ResponEliminaAferradetes lluminoses, nina.
Ben lluminós hauria de ser... necessitem molta força.
EliminaAferradetes, bonica!
Me gustan los faros y a la vez me intrigan un montón. Estuve una mañana en el de Calella hablando un buen rato con el sr. que lo atendía que me conto cosas. Y al final me hizo gracia porque no se pudo resistir a preguntarme, durante toda la conversación lo vi intrigado, por mi acento al hablar.
ResponEliminaBesos
Los faros son todo un mundo. Bonitos y misteriosos.
EliminaUna abraçada, Erik!
Ho llegeixo com una metàfora. Necessitem llum i camí.
ResponEliminaL'aquarel·la es molt bona.
Exactament així, Xavier!
EliminaMoltes gràcies!
Potser és un far molt tímid ... necessita el seu temps per prendre confiança i valor ! ,el teu es veu molt eixerit ! :)
ResponEliminaSalut !!
Haurem de tenir paciènca amb ell, doncs...
EliminaSalut, Artur!
M'agrada moltíssim una altra vegada, Carme, tot i que és trist. "Love", diu Sakespeare al Sonet CXVI, "is an ever-fixed mark,/ That looks on tempests, and is never shaken".
ResponEliminaLa llum del far va i torna, la seva absència també ho pot fer.
M'agrada molt la teva frase del final del comentari. La intermitència és la naturalesa del far, si porta en ell la intermitència de la seva llum, també pot dur la de la seva absència. Gràcies, Helena!
Elimina