Cinquè mot

La llum del matí, entrava per les escletxes de les persianes. Era el senyal per llevar-me del llit. Em vaig despertar amb ganes de començar una nova jornada, activa i feliç. 

De sobte, vaig aterrar a la realitat. Si la llum no ve del costat de sempre!  No soc a casa.Vaig tenir un accident.  Soc a l'hospital.

Roba estesa 1

Han lligat un cordill d'estrendre roba d'arbre a arbre.  Fan de la muntanya propera a la casa, el seu món quotidià.  I jo miro la roba estesa com si fos un pentagrama o bé un paràgraf d'escriptura o un poema.

Què em diu la roba estesa?  

Hi ha una harmonia endreçada i uns colors que fan melodia.  

I també diverses informacions:  tovalloles d'anar a la piscina, banyadors, un vestit d'estiu  i un llençolet de bressol.  

No els conec ni els he vist mai,  jo tot just passava per aquí, però ja és com si els conegués una mica.

Ram de tulipes i els bells instants

D'una foto de la @monseunamicadetot

A la Montse:

Entenc el teu llenguatge de llum i de formes

que se'm transforma en instants viscuts 

i en faig traços de colors per retenir-lo.

Hi ha una entesa subtil,

uns diàlegs alternatius de mots o d'imatges.

Amb clics i pinzellades, 

celebro aquesta antiga complicitat 

Quart mot

Hi ha tant d'enyor en aquestes hores quietes: 

L'enyor d'aquella claror daurada dels capvespres,

dels instants intensos, del batec al galop a dins del pit, 

de tota la teva pau dibuixada en un sol somriure,

de l'espill que retorna cada mot, cada gest, cada esguard. 

I ens fa més comprensibles a totes les mirades. 

L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre. 

Cactus

No vull ni punxar, ni fer mal a ningú. 

Només busco respirar i no sentir-me presoner.

Escapa't com sigui!

Racó de carrer

Havia  voltat per tot el món, o com a mínim per tot el seu món, per trobar els colors de vida que ella volia. Ho sabia bé, va ser incansablement tenaç i tossuda en la seva recerca. 

Va tenir molta sort, de colors bells en va trobar molts, aquí i allà, arreu.  N'hi ha tants i de tants tons i de tantes intensitats!  Se'ls mirava, els vivia i els gaudia, fins que un dia va trobar aquells, aquells que li van semblar els seus, els que havia buscat des de sempre. 

Aquell racó va ser la seva fita. Per fi! Ja els tenia!

 I ara què? - es va preguntar perplexa…

Tercer mot

La Blanca pensava que les paraules d'ell eren massa prudents, o fins i tot massa fredes  per a la relació que estaven mantenint ja feia un temps, per la confiança, per les confidències, per les ganes de trobar-se i anar-se coneixent. Fins i tot per les abraçades. 

Ella s'inquietava, trobava a faltar alguna cosa, fins aquell dia que, en l'abraçada de retrobament, va sentir clarament els batecs del seu cor:  potents i accelerats. Emoció pura.