Tercer mot
La Blanca pensava que les paraules d'ell eren massa prudents, o fins i tot massa fredes per a la relació que estaven mantenint ja feia un temps, per la confiança, per les confidències, per les ganes de trobar-se i anar-se coneixent. Fins i tot per les abraçades.
Ella s'inquietava, trobava a faltar alguna cosa, fins aquell dia que, en l'abraçada de retrobament, va sentir clarament els batecs del seu cor: potents i accelerats. Emoció pura.
Doncs per fi va arribar el dia, si a ella l'inquietava era cert que hi havia un problema. Ja saps, el sisè sentit de les dones que mai falla.😉
ResponEliminaBen trobat, nina.👌
Aferradetes.
Tena raó no falla mai, malgrat el problema que fos, si el cor li bategava a mil…. Alguna cosa important sentia aquell carallot. He, he, he…
EliminaAferradetes, Paula.
Va troba-hi un bon indici per seguir pel bon camí !.
ResponEliminaMolt romàntic, Carme !! Felicitats ;)
Montes gràcies, Artur!
EliminaSuele pasar
ResponEliminaSovint…
EliminaPreciós, Carme. Has trobat les paraules adients per descriure els sentiments de la Blanca. Un text amb molta força.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva participació, una abraçada!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaM'agrada molt aquest joc que t'has inventat de fer cada vegada els relats o textos més curts.
Una abraçada
M'alegro que t'agradi, Carme! Com menys paraules més costa... al final haurem d'acabar amb haikus i tankes, no ens donarà per gaire més 😅
EliminaA veure com ens ho arreglarem, al final, no serà gens fàcil, però ens divertirem.
EliminaJa diuen que el que compta són els fets més que les paraules. ;-)
ResponEliminaAixò mateix devia pensar ella!
EliminaS'ha cruspit el meu comentari, un altre cop.🤔
ResponEliminaJa està rescatat altre cop! Quin mal rotllo aquesta gent de Blogger!
EliminaDoncs sí, Carme! Jo crec que els batecs accelerats són la prova del cotó de l'emoció i del sentiment. Ja pot està tranquil·la la Blanca.
ResponEliminaLi diré, li diré… he, he, he…
EliminaQue súper romàntic!
ResponEliminaMe n'hi vaig sovint...
Elimina